Dissabte 29 desembre, Centelles-Sauternes

Diari d’una escapada a la Bretanya.

Una setmana abans de sortir, un canvi sobtat de plans ens ha fet canviar unes vacances previstes a la neu, per una ruta per la Bretanya.

Amb l’ajuda d’uns quants consells (gràcies, Marce, Carlos i Cargoleta) i una e-Rough Guide baixada de forma exprés,  pinto un mapa impossible, amb molts més punts dels que podrem fer, però per informació que no quedi. https://drive.google.com/open?id=1xvhWi74LoDDa_uMiTS2dOSqN2SHzCF__&usp=sharing

És l’aniversari d’en David. Ens llevem a les set, per tal d’esmorzar a les vuit amb les noies, i  celebrar l’aniversari plegats. Regalets (hi ha unes bufandes calentones que vindran de viatge), pastís amb espelmetes, i ja estem a punt per sortir. Ahir ho havíem deixat tot a punt.

A darrera hora l’Aina dubta, no sap si vol acompanyar-nos. Però al final,  la festa de cap d’any la convenç per a quedar-se. La Xènia li organitza un pla horari amb gimnàs i estudi per a tots aquests dies, i en Knut (que ja tenia la càmera fotogràfica a punt per venir de viatge) es queda a fer-les companyia.

En David condueix el primer torn, fins a Le Village Catalan, la primera àrea de servei francesa, on habitualment canviem torn de conducció. 

Em toca dur el volant al tram de la costa de Leucate, que avui pateix ràfegues de vent força fortes. 

La cruilla d’autopistes per on hauríem de sortir poc abans de Narbonne, direcció Toulouse i Bordeaux, està tallada i ens toca travessar per dins de Narbonne i fer un bon tros de carretera abans no podem tornar a entrar a l’autopista. Aprofitem per a repostar a bon preu. 

Hi ha força “Gilets Jaunes” a les rotondes, i molts cotxes porten l’armilla ben visible al tablier. És impressionant com de vives estan les protestes que van començar fa setmanes. De fet, al punt per on entrem a l’autopista hi ha un grup d’armilles grogues que han aixecat la barrera per tal que els cotxes que surten no paguin. Poc abans, un grup d’armilles grogues s’estava concentrant per a fer una marxa i ja en devien ser uns 200. I ens ha anat pels pèls que no ens agafés un tall de la carretera que uns motards amb armilla groga han fet sobre el carril en el sentit contrari de la marxa. A molts senyals lluminosos de l’autopista s’alerta sobre la presència de vianants a les sortides.

Tornem a canviar de torn de conducció, en David fa el darrer torn del dia mentre busco una benzinera low cost en ruta. Fa temps que utilitzem una App (Petrol) que va força bé per a ubicar-les. Repostarem a un Leclerc situat a la sortida que igualment hauríem agafat. Hi ha força cua de cotxes, l’estalvi és d’uns 20 cèntims per litre.

És negra nit i no es veu massa el paisatge, però en algun punt comencen a aparèixer senyals indicadors de Sauternes. Sort que en David no els veu mentre condueix, li he fet una reserva sorpresa per a sopar i de moment no sospita res. També comencem a estar envoltats de vinyes. 

El lloc que havia marcat per fer-hi nit té porteria (barrera limitadora d’alçada), però just al costat hi ha una explanada on ja s’hi ha aparcat una camper. Així és que també ens hi quedem. 

Anem a peu i ben abrigats fins al restaurant, Le Saprien. Ara en David ja veu que som a Sauternes. Així és que comencem a pensar en el sopar, un foie amb una copeta de Sauternes estaria prou bé …

Fem temps mentre el restaurant acaba d’obrir i ens arribem fins el cap de la Rue Principale, on hi ha la Maison de Sauternes i la Mairie. 

I entrem al restaurant. He fet la reserva per a les 19:30 i som els primers clients, tot i que poca estona després, cap a les 20:00, pràcticament s’omplirà del tot.

Hi ha una cambrera, jove i agradable, tot un caràcter. En David diu que li recorda la Pilar, la criadora d’en Mateo i en Knut. Ella porta una camisa sense mànigues. Jo no tinc tanta calor i trigaré una bona estona en treure’m el jersei de llana.

Dubtem de si agafar un menú sorpresa, de 4 plats, cadascun amb una copa de vi que hi marida. 

Però finalment triem el menú Le Saprien. 

De primer farem foie, acompanyat de Sauternes. La noia diu que només en tenen d’un tipus, un Chateau Raymond Lafon del 2009. En demanem una mitja ampolla. És a dir, una ampolla petita de 37 cl.

De segon demanem carn. En David, un entrecot, i jo un tataki de filet de vedella. Ho reguem amb un Burdeus d’una denominació d’origen propera, Grave. També mitja ampolla. La cambrera ens l’obre al principi del sopar, per tal que respiri abans no ens el bevem.

I de postres demanem uns pastissos que no ens acabem, massa contundents, acompanayats d’una copa de vi ranci, fet per algú que es va morir i per tant l’ampolla és una raresa.

A mig sopar en David entra les etiquetes de les ampolles de vi a una App, Vivino. Ens quedem glaçats quan veiem el preu promig del Sauternes que hem demanat. D’aquest no n’havíem vist el preu, perquè inicialment n’havíem triat un altre. I Vivino diu que el vi és excel.lent (puntuació de 4,8 sobre 5), i que el preu mig de l’ampolla és de 128 €. Suposem que és el preu de l’ampolla de 75 cl, però també ens temem que sigui preu a botiga, i per tant suem pensant en la factura del sopar. Val a dir que el vi és exquisit. Textura de vellut, gust de panses, extremadament suau. Ara ja està fet, assaborim-lo.

La cambrera ens ha dit que el Chateau Raymond Lafon es visita, que té uns jardins preciosos, i que hi ha gent que ve expressament d’Estats Units, apart de pel vi, per veure els jardins !

Del vi negre l’App diu que costa uns 20 € a botiga. Hem demanat mitja ampolla, però som a un restaurant, i la carta el marcava a uns 20 €.

Durant el sopar ens entretenim a observar les taules veïnes, entre les que destaca una parella d’uns 70 anys, amb pinta de marquesos. Han entrat just darrera nostre, i els han donat la “seva” taula. El senyor du abric 3/4 i mitjons blancs ¡ (tot ell va vestit de negre). La senyora, ben pentinada i arreglada. Mengen un foie, els porten una copa del que pel color suposem que és Sauternes, i se’n van.

Finalment la factura puja 170€, dels quals uns 90 són vins i aigua. El Sauternes ens costa 48 €. Tot i ser un preu un xic elevat, respirem molt alleujats.

Tornem fins a l’autocaravana, passant a peu per l’àrea d’autocaravanes. A la foscor no sabem veure si hi ha serveis. S’hi accedeix per un carreró del darrere, i no pas per la porteria que limita l’alçada.

Ja hi ha una tercera auto aparcada. Auto crida auto. Ens n’anem a dormir a quarts d’onze, a fora freguem els zero graus.

1,520 total views, 1 views today