10 – Visita cooperativa i granja de formatges

Les Saisies – Col des Aravis (27 km.)

Dilluns 13 agost

Ens despertem a les 08:00 però a fora plou amb ganes. Ens hi tornem a girar i no ens n’adonem i se’ns fan les 10:00 !!

Para de ploure i es queda un dia tot tapat.

En David es dutxa i jo trec en Knut a fer un tomb. Després em dutxo jo, mentre en David prepara l’esmorzar.

Esmorzem (dinem?) a les 12:00, hi ha 15ºC de temperatura exterior.

Omplim i buidem aigües i anem al centre del poble a tirar unes postals a una bústia i a buscar un coliri per a en Knut. Ha de ser pomada ocular, haurem de veure si aconseguim posar-li.

Baixem el port de muntanya, a les 14:45. Hi ha granges amb pastures i vaques de raça Abondance, i alguna raconada on també es podria pernoctar. 

Visitem la Cooperative Fruitière du Val d’Arly a Flumet. Té un museu interactiu tot xulo sobre l’elaboració del Reblochon. El Reblochon de cooperativa es fa amb la barreja de llets de les 70 granges que en són sòcies, així col.laboren en tot  el procés i en tota la tecnologia fins a la comercialització. Alguns grangers porten la llet fins aquí, a d’altres se’ls recull. L’afinatge és curt, 11 dies. 

A la botiga comprem Reblochon medalla d’or, dues llonzes de carn del país, una ampolla de vi negre i una de vi blanc (Apremont) , 4 iogurs de granja i un paquet de cecina.

El Reblochon de cooperativa porta una pastilla o segell de color vermell, el Reblochon que està fet amb llet d’un sol productor (sense barrejar llet de diferents ramats) el porta verd.

Quan sortim de la cooperativa plou. Però no ho farà gaire estona.

Comencem a pujar el coll dels Aravis, gairebé a dalt de tot (a 300 m. del cim) hi ha el següent objectiu d’avui, la granja d’estiu de la Sandra i en Pierre Angelloz. Hi fan Reblochon i podem veure com munyen les vaques. És un lloc que ens hauria agradat compartir amb en Manel i la Mª José. Avui no ha pogut ser, però espero que ho farem: A ells, com a nosaltres, els encantarà aquest lloc.

El camí és de terra i per prudència m’hi apropo a peu i pregunto a la mestressa si podem venir amb l’autocaravana (a la seva pàgina web diu que les autocaraanes hi són benvingudes), si podem veure com munyen, i si ens podem quedar a passar la nit aquí. Em respon afirmativament a tot plegat.

Vaig a buscar en David (i l’autocaravana), i fem els 400 m. de camí de terra fins al petit aparcament.

En principi ens ha semblat que no ens hi quedaríem a dormir, tot i que hi ha molt bones vistes. El cas és que hi ha animals: vaques, gat, gos … i el gos ja ha vingut de seguida a veure l’autocaravana, així és que no faig baixar en Knut, que està molt entretingut observant les vaques des de darrera la porta mosquitera.

Poc desprès de les 17:00 ens apropem a la granja i veiem com munyen les vaques. Passem per la botiga i comprem de tots tres tipus de formatges que ells fan: Reblochon fermier (fet només de la llet de les seves vaques, no de la barreja de llets que es fa a la cooperativa). I també comprem formatge de Raclette, que a diferència del que hi ha als supermercats, està fet amb llet crua i no amb llet pasteuritzada, i s’ha afinat durant quatre mesos. I a més comprem Tomme. A la botiga hi ha fotos del procés de producció dels formatges, i del compte que en tenen a la cava.

Ells només son aquí des de finals de maig fins a mitjans d’octubre (a l’estiu). A l’hivern se’n tornen a la granja de St. Jean de Sixt, on continuen transformant llet en formatge.

Per tal de conservar la denominació d’origen, les vaques han de pasturar a l’estiu (el propietari remarca, però, que tot i que nosaltres ho veiem tot de color verd, hi ha poca herba i molta roca). I a l’hivern només poden menjar ferratge i gra procedents d’aquesta zona. Aquest any, com que el temps ha estat dolent i la collita no ha anat massa bé, podran comprar un determinat pecentatge de ferratge que vingui d’altres zones.

Torno a la botiga amb una ampolla buida, he preguntat i m’han dit que si en vull, ara és l’hora de comprar llet acabada de munyir. El meu tresor em costa 0,5 € i torno emocionada a l’autocaravana amb l’ampolla calenta entre les mans. No la bulliré, serà per a sopar.

Sopem llet o cava segons el gust, amb els nous formatges. Tot és més bo si es degusta al seu lloc d’origen. 

Ens passa el ramat de vaques per darrera de l’autocaravana, el propietari de la granja les torna a portar cap a la pastura. El gos va darrera de tot, i quan arriba a la nostra alçada es queda una bona estona ensumant el lloc que en Knut ha marcat abans. La propietària m’ha dit que només deixen anar els dos gossos quan han de portar les vaques a munyir, i que de nit estaran lligats. També ens diu que el marit ens encerclarà amb un fil (pastor) per tal que les vaques no es vinguin a gratar a l’autocaravana. Per tot plegat ens quedem a aquest tranquil lloc a passar nit, la senyora ens desitja una bona nit a casa seva.

Mentre sopem cau un aiguat, i seguim sentint els esquellots de les vaques a sobre els nostres caps, l’aigua no els preocupa gens. De sobte, para de ploure i aprofito per a treure en Knut a fer un tomb.

Es va fent fosc i sentim uns quants esquellots al nostre voltant. No tinc idea de si les vaques a la nit dormen o pasturen, em sembla que avui ho sabrem.

Anem a dormir amb 188.540 Km. al compta-quilòmetres i 13ºC de temperatura exterior.

Punt flot bleu Les Saisies: 2  € (+ 0,5 € per error)

Pomada ocular farmàcia: 9,70 €

Compra a la Cooperativa Fruitière du Val d’Arly a Flumet: 41,72 €

Formatges a la la granja d’estiu de la Sandra i en Pierre Angelloz: 12 €

Llet: 0,5 €

1,150 total views, 1 views today