11 – Flaine, primer intent
14/08/201811 – Flaine, primer intent
Col des Aravis – Flaine (76 km.)
Dimarts, 14 d’agost
Aquesta nit ha plogut amb vent, les vaques continuaven menjant, però al cap de poc s’han anat a refugiar a algun lloc i s’ha fet el silenci (…segons explica en David, perquè jo dormia profundament…).
En David s’ha llevat a les 08:00 i hi havien 7,5ºC de temperatura exterior. A les 10:00 estem acabant d’esmorzar amb 10,5ºC. Avui ens prenem llet (la que va quedar d’ahir, acabada de munyir) amb Nescafé. Quina llet !
Acabades les rutines, i ja amb tot endreçat, anem a la botigueta de la granja a agrair-li a la mestressa el luxe de pernocta i de la llet. Li explico que tenim la nevera petita i no ens hi cap més formatge, però en agraïment li donem una ampolla de vi Raimat blanc amb un targetó QR i un llaç groc, per tal d’explicar el perquè de la Catalunya groga. Ella ja sabia dels nostres afers i del President Puigdemont, i ens fa un gest encoratjador amb el braç.
Fem unes quantes fotos més i passem pel punt més alt del coll des Aravis, però sembla el mercat de Calaf, i marxem per cames. Ens alegrem d’haver fet nit a aquest oasi de pau a 700 m d’aquesta gentada.
Baixem el Coll per on l’havíem pujat, tornem a travessar Flumet i a passar per la cooperativa que vam visitar ahir, i anem direcció Chamonix, on per demà esperem bona meteo.
Tinc marcada una granja prop de Megève, però quan hi passem és tancada fins al cap d’una hora. Així es que encara ens sembla massa d’hora per anar a Chamonix, són les 13:49. Ens desviarem fins a Flaine, recomanació d’en Marce. Una TomTomada ens fica per un caminoi, en sortim marxa enrere i en pujada, i no fem cas de les següents dues dreceres, fins que arribem a una rotonda, amb senyals «comme il faut».
Acabem pujant el coll de muntanya que ens porta a Flaine.
Plou i fa sol, sortim amb els paraigües. Ens imaginàvem un petit poblet rústic i realment és una mega-estació d’esquí amb molts blocs d’apartaments de formigó, pràctics per ser a peu de remuntadors, però gens estètics. Tal i com ja hem vist a Méribel, entrem als baixos d’un edifici i anem a parar a un gran espai central, d’herba, sense cotxes, amb inflables i remuntadors…Però l’únic telefèric que funciona, el que volem agafar, porta a un parc natural amb molts d’animals silvestres i els gossos no hi estan permesos. O sigui que en Knut no hi pot pujar, però tampoc no tenim temps de tornar a l’autocaravana a deixar-lo. Ben mirat, a les pantalles es veu que a l’estació superior hi ha núvols i no hi ha gens de visibilitat. S’hauria de veure el Mont Blanc.
El pronòstic meteorològic diu que venen dos dies assolellats. Ara hem de decidir si anar cap a Chamonix i passar els dos dies allà, o bé quedar-nos aquesta nit aquí, demà al matí deixar en Knut a l’autocaravana i nosaltres pujar ben d’hora al telefèric. I ja marxaríem a la tarda cap a Chamonix. Pel que hem vist als futlletons, la vista des de dalt ha de ser espectacular. Ens quedem.
Ens prenem unes birres i una crêpe a una terrassa de l’esplanada central. El noi que fa crêpes no para de fer-ne ! Som sota un gros parasol i de tant en tant cau un ruixat.
I
Hi ha molta gent, els han organitzat molts jocs i activitats. Però si demà fa el bon temps que s’anuncia, seran tots a dalt !
Compro unes postals per als nostres presos polítics, aquest cop amb sobre. Les altres vegades les he enviat sense sobre i no sé si arriben. Bé, la que vaig enviar al President Puigdemont a la presó d’Alemanya sí que li va arribar, i em va contestar !
Tornem a l’aparcament, plou. Eixugo en Knut. El lloc no ens acaba d’agradar per a passar-hi la nit, ens sembla com si estéssim aparcats al davant d’un centre hospitalari (els apartaments de formigó són molt tristos, i encara més en un dia gris i plujós com avui). Així és que ens allunyem una mica d’aquest lloc i ens n’anem a la base d’un telecadira que a l’estiu no funciona i té un aparcament enorme.
Auto crida auto, al cap de poc venen una furgo i una auto.
Ens preparem una amanida ben xula i un remenat d’ous (a la vaporera, al microones) amb patates de bossa esmicolades, a falta de tonyina, que ara me n’adono que no en tenim i l’afegim a la llista de la compra.
Tradicional tria diària de fotos, i després en David passeja en Knut mentre jo faig una altra escombrada (vaig a raó d’unes deu al dia, això d’anar amb un pelut de pèl llarg va lligat amb fer bon ús d’una bona escombra de goma).
Preparatius per anar a dormir amb 188.616 km. al compta-quilòmetres i 10,9ºC a les 21:40.
Avui hi ha una mica de lluna.
Diesel: 188558 km. 25,31€, 17,47 l, 1,449 €/l
Crêpe: 3,90 €
Birres: 11,20 €
Postals: 25,20 €
1,106 total views, 1 views today
Delia Diez
Quina meravella de paisatges Eva! Es pot dir que aquest any esteu fent un viatge relaxat i oxigenador😉!
Eva Verdaguer Garriga
Piano piano si va lontano … i amb ganes de repetir zona !!