13- Telefèric Le Brévent i fondue

Chamonix – Trient (28 km.)

Dijous 16 agost

Ens llevem a les 07:30 amb 10,2ºC de temperatura exterior. En David se’n va a la dutxa.

Som al mig de les vacances, canvio els llençols del llit. Buidem químic, omplim aigua, llencem brossa, i passejo en Knut, que ja ha esmorzat. Nosaltres, com ahïr, portem un entrepà fet, no hem esmorzat.

Sortim a les 9:15, aparquem a l’immens aparcament contigu al telefèric de l’Aiguille du Midi i ens endinsem a peu a Chamonix, buscant el telefèric de Le Brévent, que ens permetrà contemplar el Mont Blanc frontalment. 

És difícil trobar un carrer que connecti transversalment cap a la muntanya, tots semblen longitudinals. Pregunto i ens indiquen un pas subterrani, pels baixos d’un supermercat.

Forta pujadeta al sol, i arribem un pèl suats a la base del telefèric.

Faig la cua de caixa també al sol, mentre en David i en Knut m’esperen a l’ombra.

Pugem a la mateixa cistella que dos parapentistes, se’ls veu experts. Les cistelles són com incubadores al sol. La noia, d’un cop de peu, obre un parell de dits la porta i diu «air conditioned». Ells es queden a l’estació intermitja, és des d’on salten els parapents. Hi deu haver corrents d’aire, potser provocades per la paret vertical de la muntanya: Veiem que tan punt salten, tots s’enlairen.

Agafem el telefèric que fa el segon tram, pugem al cim de Le Brévent, a uns 2.575 metres. d’alçada sobre el nivell del mar. En Knut no està autoritzat a sortir de l’estació, perquè és parc natural. Li dono aigua, fem unes fotos i anem a la terrassa panoràmica.

Només hi ha una taula ocupada, i hi regnen la pau i el silenci. Triem lloc, sota un parasol i amb privilegiades vistes sobre el Montblanc. Moment zen. Una noia que ve a fer-se un cafè tota sola, s’ofereix a fer-nos una foto. És el que té de bo arribar més d’hora que la majoria dels turistes.

Em demano tarta d’aranyons i una xocolata calenta.  Li porten un bol d’aigua a en Knut. No fan res calent fins a les dotze.

De tant en tant passa un aire gèlid i ens abriguem amb les «Red Family».

Fem unes quantes fotos més i agafem el telefèric de baixada.

Ara ja hi ha molta gent que puja, i és un luxe anar al revés del món.

Ens mengem l’entrepà a l’ombra de l’edifici restaurant de l’estació intermitja, i baixem el darrer tram de telefèric, que passa per sobre de l’aparcament del propi telefèric,  on també hi ha autocaravanes. No sabíem que hi havia aparcament 8i n’hi ha força de buit), però ens hauríem estalviat la darrera pujadeta a ple sol.

L’avinguda de baixada del telefèric deu ser un equivalent a l’avinguda Tibidabo de  Barcelona, suposem que hi deu viure la crema de Chamonix. Hi ha uns xalets de fusta preciosos, gaudint d’unes immillorables vistes del Mont Blanc i les glaceres que se’n despengen.

A aquesta zona sentim parlar molts catalans i molts italians. Un senyor ens interpel.la amb un «Força República». També du un llaç groc a la samarreta. Alegra trobar un altre llaç groc rodant pel món !

Passem per un caixer automàtic, hem de treure efectiu.

Fem unes fotos més, recorrem l’avinguda principal, tallada al trànsit i carregada de terrasses, i ens aturem a un restaurant on fan fondues. Pregunto si hi podem entrar amb un gos: com que a fora el pati ja n’hi ha un, ens ofereixen seure a l’interior. Serem sols i s’hi està fresc, entrem.

Ens demanem una fondue de formatge i un vi blanc de la Savoia.

Després arriben veïns nous: una família italiana amb 4 fills molt rossos, com la mare (3 nenes i 1 nen) d’uns 4-5 anys, i una jove parella russa.

Ben acalorats per la fondue, ens demanem cafès (el meu, frappé).  

Entro a una botiga Quechua. Ahir em vaig fer un set a uns pantalons. Però els dos pantalons de muntanya que m’emprovo em fan molta calor i respiro alleujada al tornar-me a posar els meus vells texans. No faré fira. En David sí que en fa, al passar per una òptica es compra unes ulleres de sol.

Anem a l’aparcament a buscar l’autocaravana. És una mica caòtic aconseguir sortir-ne, hi ha cotxes aparcats fora de lloc i passos molt estrets. Ens havíem oblidat per complet de pagar al caixer abans de recollir el vehicle, i quan ens n’adonem ja som a la sortida, hem de parar on podem (força al mig del pas) i vaig a pagar.

Ja a la carretera, ens baixen les barreres del pas a niell del tren vermell de Montenvers, que va a la Mer de Glace. Hi vam estar fa 10 anys amb les nenes petitones. Passen dos trens seguits.

Arribem a Argentière, la base del telefèric que volem agafar demà, aprofitant que la meteo ja no pronostica pluja tot el dia, sino només a la tarda. Però hi fa molta calor, a l’aparcament hi ha molta gent, i marxem cames ajudeu-me, en direcció cap a Suïssa. 

Als primers aparcaments, encara francesos, hi ha molts cotxes i també en defugim. Deuen ser punts base d’excursions. 

Creuem la frontera per on ho vam fer fa 10 anys, prop del barrage d’Emosson i ens disposem a pujar el coll de Forclaz buscant un lloc fresc per a dormir quan, abans d’iniciar la pujada passem per una àrea d’esbarjo on també vam pernoctar fa 10 anys, al municipi de Trient. Hi ha una zona a cobert, tipus gran pèrgola de fusta,amb bancs, taules, lavabos, aigua, cubells d’escombraries. Hi arribem poc després de les cinc de la tarda, amb 188.708 km. al compta-quilòmetes.

Parem a sobre l’herba, anem amb en Knut al riu (baixa un corrent d’aire fresc com si algú s’hagués deixat la porta de la nevera oberta).

Parlem amb els veïns, que de seguida venen a saludar. Són dos germans alemanys, viatgen en un 4×4 cadascun, i van de tornada a casa, quan s’han aturat a aquest lloc tan bonic.

Traiem dues cadires a fora i copeta de cava.

Escric les postals que enviaré als presos polítics, que ni tenen vacances, ni poden estar amb els seus, ells que mai haurien d’haver entrat a una presó.

Arriben dues autocaravanes franceses, però marxen quan passa la cobradora (marxen ells i una olor de sípia amb all i julivert que es devien estar preparant per a sopar). 

Ens cobren 3 € per persona.

Cap a les 20:30 ha refrescat, estem a 18ºC a fora, guardem les cadires i entrem a l’auto, ens escalfem unes gules i unes patates braves per a sopar.

No hem fet massa cas de l’entrada a Suissa, però per a Lowi, la companyia telefònica del mòbil d’en David, Suissa no està a la zona 1 de roaming, i pretenen cobrar-li 60 € per 10 MB. Es queixa a la companyia, i els diu que es donarà de baixa si li cobren aquesta xifra. Per al meu mòbil tenim una altra operadora, i per fortuna Suïssa si que hi entra.

Negra nit i encara arriba un cotxe amb una Maggiolina al sostre, tot i que munten una tenda de campanya a terra, entre birra i birra que els ofereixen els veïns alemanys, que encenen els fars d’un dels seus cotxes per tal de facilitar la tasca.

Rutines habituals: Rento plats, curo en Knut i li dono el sopar mentre en David prepara la caputxina, triem les fotos del dia i acabo d’escriure aquestes línies mentre ja tothom ronca.

Aquesta nit som a un lloc des del que es veuen molts estels.

Telefèric Le Brévent: 65 €

Esmorzar cafeteria mirador Le Brévent: 19,50 €

Fondue Restaurant La Moraine Chamonix: 72 €

Aparcament de dia Chamonix: 7,50 €

Aparcament pernocta Trient – Suïssa: 6 €

1,151 total views, 1 views today