15 – Telefèric Mont d’Arbois
18/08/201815 – Telefèric Mont d’Arbois
Le Bettex – La Clusaz (45 km.)
Dissabte, 18 Agost
Ens llevem a les 08:00, a fora hi ha 12,5º C i agafem el telefèric de les 09:45, és un tren de 5 cistelles. Un cop les 5 cabines arriben a l’estació superior, aturen el remuntador, només fa un viatge cada mitja hora.
Durant el trajecte veiem el Mont Blanc de tant en tant, el tapa la boira a estones.
Quan arribem a dalt, ja no es veu res. Seiem a esmorzar a la terrassa del bar, estem sols i tranquils. Un troç de pastís amb un refresc. Jo em demano una Schweppes Agrum, la vaig tastar a Valloire i em va agradar molt, potser només la fan a França ? Té gust de 4 cítrics: taronja, pomelo, llima i mandarina.
De tant en tant arriben tongades de gent del telefèric. La majoria baixen a peu, és un lloc agradable per a fer-ho, si no és per la previsió de pluja que amenaça que en poca estona tindrem aigua.
D’altres persones baixen en BTT (en francès, VTT), hi ha pistes per a les bicicletes amb diferents nivells de dificultat, acondicionades. També ho hem vist a altres estacions d’esquí on hem estat aquests dies. És una bona forma de rendibilitzar les instal.lacions de les pistes d’esquí, també a l’estiu.
I fins i tot algú hi puja amb el parapent. També és habitual que els parapentistes puguin gaudir dels remuntadors per a pujar a volar.
De fons es sent la cantarella de les esquelles de totes les vaques que pasturen. I alguna avioneta que vola baix, hi deu haver un camp d’aviació a prop, a Megève o a St. Gervais.
Finalment sembla que la nuvolada es vol obrir i desoïm les previsions, decidim baixar a peu tot i haver pagat els bitllets d’anada i tornada.
Parem a prende un vi i una birra a un bar amb tumbones i espectaculars vistes al Mont Blanc. Tot i el sol aue cau a plom, aquest és el moment del dia, la imatge per emportar-nos quan toqui treballar tot un llarg any.
Baixem un tros més i passem pel costat d’una bassa d’aigua de pluja per a innivar, presidida com sempre per les vistes del Mont Blanc.
I després apareix un altre bar-restaurant. Aquest és tot nou (fa olor de fusta nova, encara) i a l’exterior hi té taules amb cadires de colors. Només arribar, ens sorprèn el gos de la casa, un border collie (raça molt habitual per aquí), que ve bordant, però la mestressa l’atura.
Veient la carta, ens deixem temptar. En David es demana una taula de xarcuteria i formatge, i jo una tarta vegetal salada força picant (tarta «sorpresa», perquè dels ingredients nomès n’he entés la pastanaga…). Regat amb copa de vi o birra, a més ens porten una ampolla d’aigua ben freda, i un bol d’aigua per a en Knut. Moment memorable pel lloc, el menjar i les vistes. A més rebo un missatge que espero que donarà una empenta al projecte de CAT!
No plou, però ens fa por que els núvols que venen del Mont d’Arbois acabin en pluja i siguem al mig d’enlloc. Fa la típica xafogor de voler ploure. No obstant, no ens n’adonem i ja som a baix, tot i que he hagut de fer muscle, portant en Knut agafat per la corretja, cara avall per la muntanya (però no me la vull jugar portant-lo deslligat i que apareguin vaques, xais, o un altre gos…).
Arribem a l’autocaravana i estem una bona estona a dins, reposant, amb les finestres obertes i prenent la fresca. Fins que reprenem ruta i justament es posa a plovisquejar. Llencem escombraries a uns contenidors d’aquests que hi ha pels Alps, que tenen tria selectiva i són llargs cilindres semi soterrats, ja fa uns anys que els coneixem, del càmping de Valloire.
I travessem Megève, cap al coll d’Aravis, on volem fer nit. Ens aturem a un aparcament d’autobusos a dalt al port, que pertany a una botiga. El propietari de l’establiment ens recol.loca, com és lògic, per tal que els autobusos puguin maniobrar. I quedem entre dues autocaravanes, menjador amb menjador, a banda i banda. Ens sentim com en un bloc de pisos amb poca o gens d’intimitat, i marxem d’aquest lloc port avall, a veure si ens agrada algun altre raconet per a aparcar i fer nit.
Al mapa fa estona que em miro una carretera que puja a unes pistes d’esquí de La Clusaz, l’agafem i arribem a l’aparcament d’un telecabina. És un espai molt gros, hi ha 3 autocaravanes. Ens hi col.loquem, com elles, amb el lateral cap a les precioses muntanyes dels Aravis. Tenim 188.811 km. al compta-quilòmetres.
Sopem amanida i un paté mentre a fora es fa fosc. Refresca, però portem una solinera a la cara, d’avui, i irradiem escalfor.
Rutines habituals, cura i sopar d’en Knut, petit passeig, tria diària de fotos i escriure aquestes ratlles. A les 23:07 tenim 16,3ºC de temperatura exterior. No serà una nit freda, però aquesta fresca i les esquelles d’algunes vaques properes ens recorden que som a la muntanya.
Telefèric Mont d’Arbois: 21,20 €
Esmorzar: 16 €
Birra i vi amb vistes al Mont Blanc: 5 €
Dinar La Cabane a Leo: 37,40 €
1,194 total views, 1 views today
Delia Diez
Vaja, aquesta me l’havia saltada!
Sóc una mica pesada, però realment el paratge és espectacular. M’imagino que com estem més acostumats a la sequera, veure tant de verd m’ impresiona!
Eva Verdaguer Garriga
Si fa sol, el verd és lluent, les flors de colors hi acaben de donar el toc, i les vistes al Mont Blanc són un luxe afegit !