19 – Helicòpter i tumbones

Cormet de Roselend – Le Chapieux (23 km.)

Dimecres 22 agost

Ens llevem a les 08:00, a fora hi ha 13,3ºC i llueix el sol.

El senyor de la parada de productes savoiards ja és al seu lloc (en absolut silenci, a diferència de fa uns dies, que de bon matí ja havia engegat un generador).

Ens movem a l’altra banda del coll, per tal d’evitar els nervis dels excursionistes que volen parar aquí.

Al camí, on fa uns dies hi havia vàries autos aparcades, ara hi ha uns camions amb fustes, per a fer una caseta, sembla. Al cap de poc arriba un helicòpter i va fent viatges per a recollir bultos. De tant en tant, quan torna ho fa amb d’altres bultos a canvi. Quan va de buit, fa unes maniobres una mica vistoses, i de seguida es converteix en el centre d’atracció de multitud de càmeres. De sobte, som al mig d’una gentada. Mentrestant, una furgoneta de bateig de parapent puja i baixa, estan donant lliçons graduals als seus clients en vols iniciàtics suaus, entre viatge i viatge de l’helicòpter.

Sortim a les 11:40, amb 189.183 km. i 17º C de temperatura exterior.

Ens aturem a apuntar les coordenades d’un lloc xulo, on vam veure una autocaravana aparcada l’altra vegada.

Quan arribem al càmping, veiem que no és un càmping, sino un aparcament. 

Però en David ha de parlar aquest matí amb la Xènia i aquí ni tan sols hi ha cobertura telefònica, així és que tornem a pujar el coll de muntanya, amb intenció de sobrepassar el lloc on hem dormit, i un tros més enllà, ens hi podrem comunicar.  Aprofito per publicar l’entrada del blog correponent a l’etapa d’ahir, mentre en David parla amb la Xènia.

El cel es va tapant força, i és d’un color gris una mica lleig. Els núvols d’evolució diurna ja serien això. No obstant, ens aturarem a l’aparcament de baix, si no plou.

Arribem abaix amb 189.206 km., ens posem prop d’una navette (pujarà carretera amunt, per aquesta vall de glaceres), sortim a fer unes fotos … i es posa a ploure. Les tumbones hauran d’esperar. En David prepara un pica-pica, que ens prenem dins l’autocaravana.

Jo el rego amb una cervesa belga Vedett, que vam comprar a Brugge. Ell, amb una Desperados.  

Para de ploure i fa una ullada de sol. Vaig a fer un tomb i veig la petita oficina d’informació, i els horaris de les navettes que porten fins la Ville des Glaciers, així com l’alberg, la botiga de formatges, mel i records. Som damunt d’un GR que s’anomena TMB (Traverse du Mont Blanc), de 150 km. de longitud, que també passa per la Ville des Glaciers, així com per Courmayeur (a Itàlia, d’on surt el nou telefèric que puja a l’Aiguille du Midi per l’altra cara), per Trient (a Suissa, on hem pernoctat fa poc), i per Chamonix.

Poso les tumbonetes noves a fora i ens hi estem una estona sense fer res, fins que tornen a caure gotes i en un moment recollim i entrem, llavors ja cau un aiguat. Aprofito per a mirar el mapa i veure possibilitats per als darrers dos dies,  ja que dissabte ens posarem en ruta de tornada.

Llegeixo unes pàgines del llibe «La gran teranyina», sobre el poder endogàmic a Catalunya, magistralment relatat per Roger Vinton (pseudònim per poder parlar clar, tal i com magistralment apunta l’Andreu Barnils al pròleg: «que Roger Vinton sigui un pseudònim, i no un nom real, no el defineix tant a ell com a nosaltres”).

Passejo en Knut, en David dona dues pomes una mica tocades a les vaques. Que resulten ser bous. Ens crida molt l’atenció quan s’apropa el cotxe del pastor i descarrega unes bosses de sal. Hi ha corredisses entre els bous que estaven enfilats a la muntanya per venir a menjar sal. En un tres i no res, tots queden recollits a baix, només ha costat “un salari”.

Preparem unes crudités (pastanaga i fonoll amb salsa per a crudités) i també carn a la planxa.

Després de sopar en David passeja en Knut mentre jo rento plats. Ells s’apropen fins a la carretera per on només estan autoritzades a circular-hi les navettes. En David troba que fa bona pinta, així és que si demà no plou, possiblement agafem la navette.

Rutines nocturnes i ens n’anem a dormir, mentre a fora sentim les esquelles dels bous i el riu, música alpina relaxant.

1,247 total views, 1 views today