Diumenge 30 de desembre

Sauternes-Quiberon

Ens llevem a quarts de nou. 

Jo he dormit força bé, en David no tant. I a més diu que a les cinc del matí, les campanes han tocat al vol. Jo no he sentit res, tot i ser a sota l’església.

A fora continuem tenint al voltant de zero graus.

Fem un esmorzar complet, amb pa amb tomàquet, llonganissa, Roquefort, i copeta de vi negre. I cafè amb llet refrigerat, tipus Kaiku.

Sortim a peu a veure si trobem algun lloc obert on puguem comprar una ampolleta de Sauternes per al sopar de demà, que serà la nit de cap d’any.

Passem per davant d’una botiga d’una bodega que en té, però ens acabem d’arribar fins a la Maison de Sauternes. La cambrera ahïr ens va dir que tenien diferents vins, i que ens farien una degustació. I així és. 

Quan hi entrem no hi ha ningú més. Així és que la noia ens explica que hi ha 128 productors de Sauternes i que ells en tenen 50 d’afiliats, que els reserven un 5% de la seva producció, amb la qual fan un copatge que els conté tots 50, i es diu Duc de Sauternes. És el primer que tastem. El trobem bo.

Després ens dona a tastar un altre Sauternes que està entre el que acabem de beure, i el que vam sopar ahïr. Acabem decidint-nos per un parell d’ampolles de Duc de Sauternes i mitja com el que vam sopar ahir, el Chateau Raymond Lafon del 2009. Però aquest darrer només el tenen en ampolla grossa, i ens ofereix la mitja ampolla, però de l’any 1998. I ens la quedem. La reservarem per quan siguem República, i esperem no trigar 10 anys en beure’ns-el, que ara ja té 20 anys, fins i tot més que la Xènia ! També agafem un foie i unes melmelades.

Fem unes quantes fotos més i marxem.

Els primers kilòmetres vorejant vinyes i chateaux, un agradable paisatge.

En David condueix mentre escric aquestes línies, voregem Bordeaux i tirem cap al nord, cap a Nantes. Canvi de torn de conducció. Agafo el volant a gairebé dues hores de Nantes. Trajecte avorrit i sense novetats. Només un fet a destacar: quan arribem a l’enorme peatge, de 10 carrils per sentit, les guixetes de la dreta, les corresponents als camions, estan obertes pels Gilets Jaunes. Anava a entrar casualment a la primera guixeta de pagament, però després d’uns instants de dubte, i veient que no ve cap cotxe per darrera, acabo entrant al carril dret, on ens estan cridant, fent voleiar alguna armilla. Hi ha una barreja de gent de totes les edats, tots però somriuen. Saludem al passar, és inevitable que comparem aquestes accions amb algunes dutes a terme al territori català per part dels CDRs.

Entrem a Nantes. Els carrils són força estrets, amb moltes giragonces i moltes indicacions pintades al terra, sembla una gimcama. Acabem passant pel nostre objectiu, la nau on hi ha les Machines. M’imaginava poder veure el famós elefant de 14 metres fent un tomb pel carrer. Però el lloc està molt canviat respecte les fotos del Google Maps. Està molt edificat i saturat de gent, amb un enorme edifici de vàries plantes d’aparcament, per als cotxes, que està ple de gom a gom. De fet, la circulació fins aquí també estava saturada, com si tothom vingués a aquest indret. No veiem l’elefant, però sí un bonic carroussel il.luminat, a la riba del Loire. Hi tornarem amb més temps, ja sigui un estiu o al viatge de tornada.

Marxem de Nantes per més carrers estrets i tipus pista americana, tot buscant una benzinera low cost abans de ficar-nos a l’autopista. La benzina és 25 cèntims per litre mrés barata  que l’autopista, i carreguem 50 litres. 

En David m’agafa el relleu al volant. Hi ha una retenció a l’autopista, provocada per un accident que estan retirant. Quan es torna a restablir el trànsit, l’autopista va molt plena, i qualsevol petita pertorbació provoca efecte acordió, tot i que anem marxant a 90 km/h, no exempts de certa tensió. Trec la tauleta i aprofito per acabar d’escriure aquestes ratlles durant el trajecte.

El pla per avui és fer nit a la península de Quiberon. La paraula francesa per a Península -es preciosa: Presqu’île (gairebé una illa). Ja fa anys que ens la va recomanar la María José (Tiramillas). I crec que ara, en temporada baixa, pot ser el lloc que busquem per passar el dia de demà. Jo hauré de treballar remotament i estar atenta a les peticions de suport que se’m derivin, amb l’ordinador de la feina connectat. En David diu que ell aprofitarà per a llegir. Espero que orientats a l’oest estiguem de sort i tanquem el darrer dia de l’any amb un capvespre memorable.

Triem l’àrea d’autocaravanes de Port Kerné per fer nit. Sopem amanida d’escarola amb anxoves i empanada, però no tinc la panxa gens fina i acabo anant a dormir sense ni rentar-me les dents.

1,549 total views, 1 views today