Dilluns 31 de desembre – Quiberon

En David no ha dormit massa bé, s’ha aixecat dues vegades, li feia mal la panxa. Jo he dormit millor del que m’esperava. Suposem que alguna cosa de menjar ens devia fer mal.

No ens acaba d’agradar no tenir vistes aquí a l’àrea, es veu una punta de mar, però tenim ganes de veure paisatge i marxem sense esmorzar. Buidem però no omplim, les aixetes d’aigua neta no funcionen. Suposem que perquè és temporada baixa i tampoc no cal pagar l’àrea. Una cosa va per l’altra. No obstant devem haver estat 20 o 25 autos, és una àrea grossa i concorreguda. Ens imaginem que a l’estiu deu estar a rebentar.

Circulem per la carretera de la costa nord de la península, també anomenada Cote Sauvage. Quan arribem a Quiberon entrem en un indret poblat, ple de gent, restaurants oberts, oferint unes ostres que ara no se’ns posarien bé, però ens fan delir igualment. Veiem força gent fent cua a una peixeteria. Marxem, és impossible intentar parar. Buscant una benzinera Super U ens fiquem a uns carrerons d’on afortunadament podem sortir pel mateix lloc per on hem entrat. No pintaven massa amples, però la cara que ha preguntat un senyor a qui li hem preguntat si podíem continuar ha estat molt gràfica.

Mentre posem benzina arriba una petició de la feina que he d’atendre, així és que monto l’oficina a casa. 

En David troba un lloc preciós per aparcar a primera línia de mar. Fa dues torrades amb oli i sal (per a malalts de panxa), mentre jo acabo de resoldre els dos temes de feina.

Ens mengem la torrada i sortim a fer un mini-passeig per la platja que tenim al davant, que està minada de closques, especialment moltes d’ostra, de formes recargolades, però també hi ha closques de navalles, vieires i petxines, escampades durant tota la llargada de la platja, juntament amb moltes algues. 

Les cases que donen a la platja són molt afortunades. Totes tenen jardí al darrera amb una porteta que dóna directament a la sorra. 

Des que som per aquí que les vivendes ens semblen típiques de Gal.les. I constatem així que hi ha vincles entre la Petita Bretanya (com antigament es deia la Bretanya, segons he llegit a la Rough Guide) i la Gran Bretanya. I no som conscients d’haver vist aquest lligam fa un parell d’anys, que també vam ser uns dies per aquí.

Continuem amb l’autocaraana i aparquem a Sant Pierre de Quiberon. Ens apropem al port, hi ha un parell de restaurants on serveixen ostres, però ja no admeten nous clients (són gairebé les tres). Fem una volta pel poble, però tampoc trobem cap peixateria oberta, només un carnisser, una farmàcia i la perruqueria!

Anem a peu a veure unes aliniacions de menhirs que hem vist passant en cotxe, i després busquem un molí, segons diu un mapa local,però no el sabem veure.

Decidim que definitivament volem sopar ostres, així és que tornem a Quiberon, i després de veure que no es pot parar enlloc, baixo de l’auto mentre en David va fent voltes. Em fico a una botiga que és de conserves: sardines, tonyina, cavalla, sopa de peix i saquets de sal de Guérande, de color cendrós… Vaig fins la peixeteria on feien cua la gent aquest matí. És tancada, però hi ha gent esperant que obrin. Al mateix moment que en David em diu que ha pogut parar, obren les portes de la botiga. Estem de sort. Sóc la tercera. Agafo ostres, gambes, salmó fumat (un rétol diu que el salen amb sal de Guérande, deu ser de la zona, me’l filetegen ells), rilletes de salmó i alguna cosa més. Em regalen rilletes de tonyina.

Marxem contents amb el sopar a fer un trosset de Cote Sauvage per carretera. Hi ha una munió de gent caminant pel que sembla un camí de ronda. I molts aparcaments amb porteries, plens de cotxes. Ens fiquem per un trencant on hi veiem autocaravanes aturades. Hi ha un aparcament de 30 places i hi tenim un foradet. Totalment orientats a l’oest, seria un lloc idílic per veure posta de sol si hi hagués sol, però el dia es gris. Anem a fer unes fotos de la costa, a prop hi ha una platja ampla i amb bones onades, hi deu haver 30 surfers a l’aigua esperant la bona ona.

En aquest moment, rebo una petició de feina pel mòbil, així és que tornem a l’autocaravana a muntar l’oficina mòbil. En David mou l’auto mentre jo vaig fent. Abans no es faci fosc volem tornar a l’àrea. Aquí hi ha un tràfec constant de cotxes molt a ran, i un cop serà fosc, no hi haurà vistes.

Ja a l’àrea, acabo la feina, no sense algun incident tècnic (la telefonia mòbil passa de 4G a 3G de tant en tant). Mentre en David fa una torrada amb oli i sal.

Preparo un arròs blanc caldós. Farem una mica de coixí. Se’ns posa molt bé. Després ja passem al sopar contundent: ostres, gambes, salmó fumat, rillets, cava … Per sort se’mvs va posant bé. Rematem amb una mica de torró i fem temps fins als raíms de les dotze. Posem TV3 i seguim la tradició tot i ser a uns 1000 km. de casa.

Al punt de les dotze moltes de les autocaravanes toquen les botzines, és una bogeria que dura un parell de minuts. Després algú surt a fora a cridar “Bonne Année”, li responem, i dos minuts després es fa el silenci. Ho agraïm, perquè estàvem morts de son i ens ha costat aguantar desperts fins ara. Semblem jubilats francesos …

1,491 total views, 1 views today