Dimarts 1 de gener: Quiberon – Phare d’Eckmühl

Dormim fins a les 10. No hi ha pressa. Hem dormit molt bé. A l’àrea hi ha calma i silenci. Qui hagi marxat ho ha fet discretament, però encara hi queden moltes autocaravanes que deuen anar al mateix ritme de samba que nosaltres, sense presses.

Toquen dutxes. De fet, tocaven ahir, però vam marxar precipitadament per veure el mar, i una cosa ens va dur a l’altra.

Esmorzem reposadament, amb embotit, vi, i cafè amb llet.

Omplim i buidem. Avui veiem una aixeta que per 1 € ens dóna fins a 70 litres d’aigua (amb uns 50 litres ja fem). Ahir no l’havíem vista. És que hi ha dues àrees de servei, una a dins les barreres de l’àrea, que vam utilitzar ahïr, i disposa d’una aixeta d’aigua inclosa al preu de la pernocta (i que ara no funciona al ser gratuïta). I una altra àrea a fora la barrera, per als qui passen sense quedar-s’hi, on l’aigua és de pagament, i deu ser la única aixeta que deu funcionar en temporada baixa.

Sortint de la península passem prop de Carnac, és terra farcida de dolmens i menhirs. Ens aturem a veure el jardí d’un bar carregat de troncs recargolats en forma de músics, porc senglar, elefant, cabra, flautista, etc.

I continuem ruta. Tenim pocs dies, per tant deixo caure del rutòmetre la vila closa de Concarneau, i anem un altre cop a la cacera de l’ostra …Ens fiquem a la Foret Fouesnant, el lloc és bonic però estret. Les Viviers Forest són a peu de ria. Però avui és tancat, malgrat anunciar que obre tots els dies. Així és que continuem cap a la següent destinació, a Quimper.

Aparquem just a fora la muralla. A un aparcament amb parquímetre, però els festius com avui no es paga. De seguida arribem a la plaça de la catedral, on també hi ha l’Ajuntament, i hi han instal.lat un patinoire. Hi arribem a l’hora màgica, els llums de nadal donen una il.luminació molt càlida.

Entrem a la catedral. Tal i com hem llegit a la guia, una de les seves rareses és que té la nau en angle, no és recta, segurament degut a algun obstacle o impediment que es devien trobar durant la construcció. Té una munió de capelles i vitralls, i al costat de la nau  s’hi exibeixen uns panells amb un fantàstic historiograma amb 2000 anys de Cristianisme, que recull fets històrics i fets religiosos i la cronologia de cada Sant Pare. Se’n venen exemplars en llibres DIN-A4, desplegables, en 6 idiomes. Localitzem la senyora de la guixeta, que no és al seu lloc, sino reorganitzant les llànties, però de seguida ens acompanya i n’hi comprem un exemplar en castellà, tot i que li demanem que consideri demanar que també els facin en català.

Treiem el nas al riu, les ribes del qual estan il.luminades amb profusió de llums nadalencs. En aquest indret hi ha moltes passarel.les sobre el riu, que havien estat d’ús privat. 

Anem buscant el mercat. Hi trobem un establiment obert, on tothom està prenent cafès, però també s’hi anuncien ostres. Pregunto, ens diuen que sí que en tenen i que ens les serviran, així és que entrem i seiem. Ens canvien a una taula més grossa, ens serveixen la sidra que hem demanat, i ens porten les ostres, damunt d’una peana amb algues i gel, i acompanyades de pa amb mantega, i llimona i vinagre d’escalònia.

Sortim satisfets. Ara toca la cirereta. S’està projectant damunt la façana de la catedral, en un espectacle que ens recorda una mica al que es projecta sobre el castell de Disney a París. Val molt la pena de veure. Els colors vius ressalten el relleu de la catedral, és estèticament molt sorprenent.

Ja a l’autocaravana, agafem el carrer equivocat i hem de fer una bona volta per poder tornar al punt d’inici i agafar el carrer correcte, vorejant el riu.

Anem cap el far d’Eckmühl. Temo que hi pugui haver porteries que restringeixin l’alçada dels vehicles al gros aparcament, però a la imatge satèl.lit de Google sembla que hi hagi alguna autocaravana. Em fa il.lusió dormir al costat d’un far. De fet, és un dels viatges que voldria fer quan em jubili, una ruta de fars atlàntics, des de Portugal fins a Escòcia.

No obstant, aquest far és a la rotonda d’una població. Aquí no aplica la llegenda del farer solitari.  Hi ha un cartell de prohibit aparcar autocaravanes durant la nit, però un trosset més enllà n’hi ha dues que s’hi han quedat, o sigui que els farem companyia.

Baixo a veure el far, tot i que la càmera no capta res.

Ens prenem uns torrons, triem les fotos del dia i ens disposem a anar a dormir. Jo encara m’estic una estoneta amb l’enfosquidor aixecat, contemplant el far.

1,438 total views, 1 views today