4-Visita a formatgeria i pujada al coll de l’Iseran.

Coll de Galibier – Coll de l’Iseran (100 km)

Dimarts 7 agost

Ens llevem amb un sol radiant. Tot i que només hi ha 7,5º C de temperatura exterior a les 8:00 del matí, i la rosada de sobre la claraboia s’ha gelat. Tenim 188011 km al compta-quilòmetres.

Trec en Knut a fer un pis i movem l’auto uns metres per buscar les millors vistes per esmorzar.

A les 09:00 engeguen el tràfec de cotxes que pugen i baixen el port de muntanya mentre esmorzem amb vistes…

Fem una pila de fotos i després en David s’enfila al sostre de l’autocaravana a omplir el Viesa amb una ampolleta que li vaig passant, plena d’aigua de l’aixeta, a veure si s’enceba la bomba. Al cap d’una estona s’encén !! A veure si tornem a estar amb tot operatiu …

Baixem el que ens queda de port de muntanya. Potser ens creuem amb més bicicletes que pugen que no pas cotxes (i de cotxes déu n’hi do !). 

Ens aturem a l’àrea de Les Verneys. Cal treure una tarja especial (Pass’Étapes) per a poder-hi entrar. Hi fa molta més calor que no pas a les muntanyes, no ens hi quedarem a fer nit. Però fem el que ens ha dut a aturar-nos-hi: Omplim i buidem aigües. Tindrem autonomia per a tres dies més. I aparquem, volem visitar les escultures de palla que s’exhibeixen al costat de l’àrea.

A l’hivern a aquest indret hi fan concurs d’escultures de gel, ara a l’estiu han canviat el gel per la palla. Hi ha representació d’artistes de diferents països, inclosa Catalunya. Un panell informatiu indica el títol de l’escultura, el país i nom dels autors, i mostra l’esboç de l’obra sobre el paper, així com el premi obtingut, si s’escau. És sorprenent la imaginació, a més de l’execució de les obres.

Fem una foto d’en Knut al costat del tercer premi, uns instruments de corda. I una altra foto d’en David amb l’obra ‘La Fugida’, primer premi, els autors són de la República Txeca.

Travessem Valloire sense aturar-nos-hi, tot i que ens hi sentim com a casa, després dˋhaver-hi passat uns quants nadals.

Aprofito aquest tros de ruta (hi ha 4G) per a publicar l’entrada del blog d’ahïr.

A St Michel de Maurienne ens aturem a repostar i fer compra al supermercat on  parem habitualment.

Truco per telèfon per tal de reservar visita guiada a la formatgeria «Cooperative Laitière de Haute-Maurienne Vanoise» a Lanslebourg-Mont-Cenis. Hi fan Beaufort. La visita serà avui a les cinc de la tarda.

Arribats a Val Cenis, aparquem a una zona reservada per a busos i autocaravanes. Dinem a l’autocaravana i marxem (aquest cop sense en Knut) cap al centre de la vila.

Prenem unes cidres per fer temps i entrem a la visita de la formatgeria: 

Primer ens projecten un documental sobre l’elaboració del Beaufort i del formatge blau de Bonneval. També mostra el cicle anual, la pujada i la baixada de les vaques a les pastures, la recollida de la palla, etc. I l’altra feina dels pagesos, que a l’estiu són pagesos però a l’hivern són monitors d’esquí o pisters. 

Després ens ofereixen una copeta de vi blanc amb una degustació de Beaufort d’hivern (més cremós) i d’estiu (més fort, ja té un any) i del formatge blau (molt cremós).

I finalment ens acompanyen fins les caves, que són a un altre edifici, a l’altra banda del riu. A dins les caves hi ha temperatura regulada. Cada dia es giren més de mil rodes de formatge, està robotitzat. Des d’uns finestrals podem veure els formatges de diferents edats. Fa impressió veure’n aquesta quantitat.

Acabada la visita, passem per la botiga i comprem una mica de Beaufort d’estiu, i una mica de blau de Bonneval.

Tornem a l’autocaravana. Mentre jo passejo una mica a en Knut, en David passa poliment a una rascada que hem fet a la cantonera del darrera, al fregar un pal de la carretera.

Hi ha força turistes a aquesta població. I remuntadors d’esquí, i molts hotels i apartaments. Es veu una gran estació d’hivern, tot i que no la coneixíem. Segur que a l’hivern hi ha molta gent, i entenem que intentin promocionar-la també a l’estiu, hi ha molts negocis que se’n beneficiarien.

Reprenem camí. Ara tenim previst pujar el coll de l’Iseran. 

Els primers quilòmetres són en pla, recorrem una fonda vall d’un riu, que té la clàssica forma d’U glacial. Arribem a Bonneval sur Arc. Hi ha molts cotxes a la carretera, es veu un bonic poble de pedra. Però la llum ja no és massa bona, són les set de la tarda, i no ens hi aturem, preferim pujar el port de muntanya encara amb llum de dia. Amb els seus 2.700 metres, serà el port de muntanya més alt d’aquestes vacances.

La carretera és força més estreta i menys transitada que la del coll de Galibier.  Conforme va guanyant alçada, va essent més espectacular, tant per les muntanyes de roca, com per les clapes de neu que encara queden a alguna raconada.

En algun moment deixem de tenir dades, truquem a les noies per saber com estan, i per avisar-les que si necessiten res, ens truquin.

Dalt del coll hi ha una zona on s’hi congreguen una desena d’autocaravanes. Aquí ens hi quedarem a fer nit. Ens posem al costat d’una altra autocaravana de 6 metres (totes dues hi cabem justet, de llargada).

Fem unes quantes fotos (amb arc de Sant Martí inclòs) i sopem els formatges comprats avui.

A la que cau el sol, la temperatura també ho fa. De sobte, a fora hi ha 10 graus.  Tampoc és tan estrany, si pensem que aquí s’hi practica esquí d’estiu.

En David passeja en Knut mentre jo rento els plats. Hem vist caure alguns llamps a la distància, però en David comenta que sembla que la tempesta és per sota nostre.

Escric aquestes ratlles mentre ells dos ja dormen. Comença a ploure. I la temperatura continua caient.

Area Verneys : 4 € targeta + 9 € 1 nit

Supermercat: 79,24 €

Diesel 188040 km, 43,90 € , 30,51 l, 1,439 €/l

Peatge: 1,80 €

Tickets visita formatgeria: 8 €

Cidres 5,60 €

Compra formatges 9,88 €

1,237 total views, 1 views today