Dijous 3 de gener, Pointe du Raz – platja a Crozon (Trez-Bellec)

Ens llevem tard, com tots aquests dies, se’ns enganxen els llençols. En David té lumbàlgia, sembla a conseqúència del pes de la càmera, i li faig unes fregues de Voltadol.

Esmorzem i fem un acte simbòlic: cremem uns papers on hem apuntat el que no volem de cara al nou 2019, i ho fem aquí, al final de la terra o Finis tère, amb tot el simbolisme que tenen el lloc i el moment, seguint una idea original de Miss Dalloway.

Comencem ruta aturant-nos a la Baie des Trépassés, o badia dels morts. El nom és una mica tètric i fa referència a cossos ofegats que les ones han portat a la platja, procedents de naufragis. Aquí, com a d’altres indrets propers, ens imaginem que deu ser molt ple de gent a l’estiu. Ara no tenim problemes d’espai, tot per a nosaltres, però per contra no hi ha gairebé res obert. Encara no he pogut tastar crêpes, hem begut només una sidra, … i tot plegat és típic d’aquesta zona.

A aquesta bonica i gran platja (ara en marea baixa, i veient la línia de les pedres, deu quedar en no res en marea alta) hi ha dos hotels ara tancats, i una escola de surf, també tancada. A l’aparcament, un parell o tres de cotxes i una furgo amb els neoprens penjats a fora.

Fem unes quantes fotos, les ones cada cop arriben una mica més amunt.

Continuem ruta fins a la següent punxa, Pointe du Van. Aparquem i baixem pel caminet, primer el de la costa sud, i de tornada el de la costa nord. Avui les temperatures freguen els zero graus i el ventet es fa notar.

Continuem fent milles. Ens aturem a una bonica església bretona que trobem en ruta, a Beuzec-cap-Sizun. Fa sol i no hi ha ningú, estem sols i la tenim en exclusiva per a la nostra sessió fotogràfica.

Ens fiquem a Douarnenez,buscant el port de Rosmeur, el de les barquetes petites de pesca. És bonic, però excepte un bar molt normal, tot és tancat. Aquí, ni ostres ni crêpe.

Fem unes quantes fotos i seguim ruta, fins a Locronan.

Poc abans d’arribar-hi ens sorprenen uns cartells, hi ha mercat de nadal fins al dia de Reis ! Han preparat uns aparcaments enormes, hi deuen caber més de 500 cotxes. Ens pregunten si ens hi quedarem a dormir. Responem que no, i en lloc de fer-nos anar a l’àrea d’autocaravanes, ens envien a la part més allunyada de l’aparcament de cotxes, que és on també van enviant les altres campers que arriben darrera nostre.

El poble està ple com el mercat de Calaf. Només arribar-hi, ja veig la primera crêperia oberta. Això promet !

No parem de fer fotos. Arribem a la plaça principal, és com un parc temàtic de cases de pedra. 

Ens comprem una sidra calenta, que ens encanta. Fem fotos a una font on surt fum i ens recorda Islàndia. 

Entrem a l’església. 

Em demano una crêpe a la corresponent parada. De sucre i llimona. El noi que la fa hi té la ma trencada: Quan té la massa damunt de la superfície calenta, hi passa una grossa pastilla de mantega pel damunt. El resultat és una crêpe amb molt aroma de mantega, cruixent i delicada.

Entro al forn i hi compro un Kouign-Amann “nature” (també en fan de poma o xocolata) de 4 persones, per emportar a casa.

Quan sortim del forn, s’han encès els llums nadalencs, i el poble és un conte de fades. No sé on mirar, ni dono a l’abast de fer fotos i vídeos.

Un tros més enllà, ens demanem un vi calent. Continuem passejant pel petit i preciós poblet. S’acaba fent negra nit i ens donem per satisfets.

No ens esperàvem trobar cap mercat de nadal, fins ara tot era tancat, així -es que tot plegat ha superat en molt les expectatives. Aprofitem també per a comprar un bon ganivet per a l’autocaravana.

Decidim si anar a dormir a una muntanyeta mirador o bé a una platja. Ens decantem per la platja, així és que ens arribem fins a la península de Crozon, concretament fins a Trez-Bellec. Aparquem al costat de la platja, però és negra nit i no es veu res de res. Demà serà sorpesa.

Fem amanida amb seitó, carn a la planxa amb patates braves, polvoró i torronets.

Escric aquestes línies i recollim per anar a dormir.

2,201 total views, 1 views today