7 – Ostres, pont habitat a Landerneau i recintes parroquials de Lampaul-Guimiliau
20/01/2019Divendres 4 de gener: Platja a Crozon (Trez-Bellec) – Menez-Hom
Ens llevem no tan tard com altres dies, són cap a les nou del matí. Aixeco un enfosquidor i veig el preciós cel taronja damunt la platja solitària, així és que mentre en David es dutxa, surto abrigada amb un polar damunt del pijama a fer unes quantes fotos de l’esplèndida platja en marea baixa. La postal és insuperable, silenci, la platja buida, els tons ataronjats …em fan molta enveja els afortunats propietaris de les cases al costat de les quals hem fet nit.
Mentre em dutxo jo, surt en David a fer fotos.
Marxem sense esmorzar, ens anem bevent unas cafès amb llet refrigerats mentre rodem per la carretera. Avui volem esmorzar diferent. El nostre destí és a la costa oposada de la península de Crozon, i el Tomtom decideix fer drecera de debò, passant per carreteres que no sempre són asfaltades. Segur que hem deixat perplex a més d’un granger, veient-nos passar per davant de casa seva.
Un cop a una carretera més important, travessem un enorme pont de tirants a sota del qual hi ha una espessa boira, fa el seu efecte de mar de núvols.
Arribem per fi a Les Viviers Ténérez. Tot i que tenen taules, els divendres no obren al migdia, així és que comprem 18 ostres d’aquí (n´hi ha d’altres indrets, també), amb una mica de sal de Guérande amb algues, una truita fumada, i una ampolla de sidra de Crozon. Al següent revolt de la carretera hi ha una zona de descans amb taules i vistes al mar, i hi fem un dinar complet. Les ostres tenen un gust de mar que les fa exquisides, i la sidra hi dóna el contrapunt. La zona està gebrada, tot i que en aquest punt estem al sol, i amb l’efecte hivernacle de l’autocaravana, anem en màniga curta.
Ja satisfets, ara toca aturar-nos a una àrea de servei i omplir i buidar aigües. No ho fem a la primera àrea que ens ve en ruta, perquè cal comprar i carregar una targeta, i pagar un dia d’estada. Tot plegat serien 14 €. Així és que anem a la següent area. Aquí sí que podem omplir i buidar. No té cost. No ens sembla malament pagar un import pels serveis, només és que pagar una nit i una tarja hauria estat excessiu.
Arribem a Landerneau. Aparquem a un gros aparcament de 150 places a poca distància del centre. Hi venim a veure el pont de Rohan, reconstruit el 1510. És un pont habitat, un dels pocs (possiblement tres) que queden a Europa (juntament amb el ponte Vecchio de Florència i el de Narbonne). Fem fotos per tots els angles que se’ns acut. Realment està tant edificat, que des de sobre el pont sembla que siguem a un carrer normal. Des del davant del pont és per on es veu millor.
Ja són poc més de les quatre. Anem a veure una de les 3 esglèsies que tinc anotades. Són recintes parroquials tancats per un mur amb entrada monumental, que inclouen església, cementiri (avui en dia sense tombes), ossari, calvari, porxo, etc. Comencem per Lampaul-Guimiliau. El conjunt arquitectònic és impressionant. Segons diu a un panell explicatiu, són construccions típiques de la Bretanya, no pas perquè en tinguin el monopoli. Que el cementiri envoltés l’església és típic de l’edat mitja. Però que el conjunt sigui tan monumental és degut a la prosperitat de l’època daurada bretona, entre els segles XV I XVII, sobretot pel que fa a la fabricació de les teles de lli, i per un context molt religiós.
En aquest cas, l’ossari és tan treballat, que fins i tot es fa servir de capella per als enterraments.
Un cop dins l’església, ens sorprèn la claror de les parets, l’amplada de les naus, els molts retaules i vitralls, el baptisteri de fusta policromat, l’enorme orgue, i el pessebre, amb cases que reflexen els usos i costums dels habitants de la zona. Un cartell explica que tant els santons (figures de pessebre) provençals, com els pessebres bretons, intenten apropar Déu a la vida quotidiana, posant un pessebre al costat de l’arbre de nadal. És ben cert que no és el primer pessebre que veiem aquests dies, i ara me n’adono que me n’hauria d’haver sorprès.
La següent església (Guimiliau) és a prop, a menys de 4 km. Així és que tot i que el sol ja s’ha post, encara ens hi arribem, i quedem bocabadats. El recinte és encara més monumental que l’anterior. Especialment el calvari. Justificaria venir de molt lluny per a veure’l. L’interior, similar a l’anterior, el baptisteri no és policromat, l’orgue és més gros, també hi ha pessebre i música ambient, i aquí hi ha arbres de nadal amb postals nadalenques que els nens de l’escola han omplert de bons desitjos.
Marxem molt satisfets amb les visites. Són poc més de les 18:00. Ara ja anem cap a Brest. No volem desaprofitar el viatge sense passar pel Decathlon. Hem de renovar algunes peces de vestuari i penso que és probable que l’assortit de roba d’hivern sigui parcialment diferent a França i Espanya. Així és que localitzada l’adreça del magatzem, cap allà anem.
Hi arribem pels volts de les 19:00. Tanquen a les 20:00, farem el fet. Hem pogut accedir-hi en autocaravana perquè les porteries de 2 metres d’alçada que hi ha als carrers del polígon, són obertes.
En David i jo renovem els nostres paravents. Triem unes peces que són molt impermeables i transpirables, alhora que lleugeres. Els que portem actualment tenen 22 anys, els vam estrenar per anar a Nova Zelanda el 1996. Estan descolorits i tenen els punys gastats, les cremalleres no van com haurien d’anar, han vist molt món !
Jo també agafo una peça lleugera de pluma i un polar per a la feina, a part de mitjons.
Passem per caixa escassos minuts abans de l’hora de tancar, a les vuit. Contents amb les adquisicions, que pengem a l’armari.
I triem el lloc de la darrera pernocta d’aquesta setmana de vacances, abans de començar a tornar cap a casa, en dues etapes. Triem la muntanya de Menez-Hom. Té poca alçada, però la sufiicent com per veure un bon paisatge a la rodona, els llums que marquen la silueta de la península de Crozon.
Sopem truita i empanada, i escric aquestes ratlles. La calefacció ara ja va a ple rendiment, a fora sentim xiular el vent, hi ha uns zero graus de temperatura. Abans d’adormir-me m’estic una bona estona contemplant els llums que es veuen allà a baix, a la rodona
1,864 total views, 1 views today
Delia Diez
Carai, quines vacances més xules Eva!
Com redimonis heu obert les ostres?Tinc curiositat
Realment aprofiteu a fons els dies, les fotos en són testimoni gràfic i m’ agraden perquè arrodoneixen el teu relat. Gràcies per compartir-ho!
Eva Verdaguer Garriga
Gràcies, Dèlia ! Portem un estri per a obrir les ostres (una mena de navalla) i en David ja hi té la mà trencada