7 – Visita al túnel de les Caves d’Affinage de Savoie i barbacoa sobre el pantà de Roselend

Bonneval sur Tarentaise – Cormet de Roselend (90 km.)

Divendres 10 agost

Ha estat una nit molt tranquil.la, sense cap mena de soroll. És un punt de pernocta recomanable, tot i no tenir cap servei, més enllà d’una font d’aigua no potable on es podrien omplir bidons si convingués. 

El despertador sona a les 07:00. A fora hi ha 12,4ºC. Encenc el boiler i trec en Knut a fer un tomb.

Ens dutxem i esmorzem. Complet, com sempre. Però el cafè amb llet (refrigerat) ens el prendrem en ruta, hem de ser a les 10:00 a la formatgeria. En David passeja en Knut mentre jo rento els plats.

Sortim a les 9:35, amb 188.209 km. al marcador, 13,8ºC i sol. Ens acomiadem del veí canadenc, que ens ensenya el llaç groc que li vaig donar ahir i que avui s’ha posat a la samarreta. 

Visitem el túnel de la cava de formatges. Som un grupet d’unes 15 persones que ens hi hem aplegat. A l’entrada ens donen uns peücs per tal de no introduir-hi microorganismes. 

Ens expliquen que el túnel es va fer durant les proves de la dinamita amb la qual s’havia de construir la veïna presa de Tignes. Fa 7 anys, el cap de l’establiment va saber de l’existència del túnel i el va comprar per a afinar-hi formatges. 

A dins hi ha una temperatura de 8°C, d’altres caves artificials tenen 12-14º C.  

L’empresa compra formatges, els afina i els ven. També n’afinen per encàrrec, durant 1-2-3 mesos, el que els demani el productor.

Depèn de la peça, 1-2-3 cops per setmana li graten la superfície amb una solució que n’elimina els microorganismes dolents i que en alguns casos conté cervesa.

Ens mostren peces amb 0-1-2-3 setmanes de cava, el color de l’escorça va variant. 

Les peces es giren a mà, les peces més lleugeres les col.loquen als prestatges de dalt, les més pesades fan 40 kg. i són als prestatges de baix, d’aquesta forma amb una fusta travessera entre els dos racks les pot treure, gratar i girar una sola persona. 

Hi ha peces de Percille de Tignes, Gruyère suís, Raclette de cooperativa (fet de barreja de llets), Raclette d’un únic granger (madurat 3 setmanes a la granja abans de venir a la cava), Tomme, Beaufort, …

Algunes peces estan embolicades en plàstic, macerant en vi blanc (Apremont de Savoia), vi negre o també “foin» (herba). Els formatges dels supermercats poden tenir un aroma de vi afegit, però no estan macerats en vi com aquests.

No hi ha formatge Reblochon, perquè es ven 2-3 setmanes després de la seva fabricació, i per a tenir-lo només 1-2 dies a la cava no surt a compte la manipulació.

S’auto-defineixen com a cuidadors del formatge.

Ens expliquen que pel matí, quan obren la porta del túnel, hi ha un núvol d’humitat.

Passem per la botiga i comprem «Persille de Tignes», «Tomme Morgee affinee Biere», «Morbier», «Raclette fermiere ail ours», 3 cerveses artesanes (blanca, rossa i àmber) i un vi blanc. El noi se’n recorda de mi (vaig comprar-li formatges ahir) i li comenta al company que som catalans. El company parla una mica de castellà. Els explico que portem llaços grocs pels presos polítics i els dono dues targes amb el codi QR d’una web on s’explica perquè utilitzem el groc.

Després anem a una àrea a omplir i buidar aigües. Correspon a una estació termal (La Lechere), i hi ha una farmàcia molt ben assortida, fins i tot té articles de veterinària i ortopèdia. No tenen el coliri d’en Knut, em busquen al Vademeccum quin és l’equivalent i me n’anoten el nom a la capsa. El farmacèutic s’ofereix a demanar-lo, però declino, a l’estar en ruta no ens va bé de tornar-hi a passar. Sí que tenen llevat d’arròs vermell! (justament se’ns havia acabat avui).

Mentre estem omplint aigua passa una senyora autocaravanista a saludar-nos. És de Banyuls, i el deu marit de Llafranc. Li diem que a Banyuls tenen bon vi, i ens diu que aquest any perilla la collita, degut als vents. Ella ara se’n va al balneari, està fent una cura de 3 setmanes i diu que es troba molt millor. Travessa un pont peatonal que creua el riu fins a l’altra riba, on hi ha l’edifici termal.

Ara busquem una benzinera low-cost i també farem compra al supermercat: Anem al Leclerc d’Aime La Plagne. Repostem i entrem al magatzem. Aquest cop hi ve en David. És un goig tafanejar a aquestes grans superfícies franceses on hi ha de tot, ja sigui de menjar o també articles per la llar. A més de la compra de vitualles, també comprem una sabonera tota mona per a la casa sense rodes.

Operació supermercat acabada a les 14:19, una mica tard per pujar a cap telefèric. Alguns tenen la darrera baixada a les 16.00 hores. Al final no ha plogut,  la previsió de la meteo ha fallat.

Dubtem entre anar a un càmping a passar la tarda asseguts a contemplar muntanyes, o bé a un port de muntanya, però estem acabats de dutxar i carregats d’aigua neta, és el dia que menys falta ens fa un càmping. Anem a explorar el següent port de muntanya. Posem rumb cap al Cormet de Roselend, de 1.967 metres d’alçada sobre el nivell del mar.

La carretera és força estreta i en algun punt és complicat creuar-nos amb els vehicles que venen en sentit contrari. Al principi anem per la vall d’un riu que avui baixa totalment marró, de terra. El paisatge va perdent arbres i passen a ser pastures alpines, fins que comencem a veure agulles granítiques amb clapes de neu. 

A dalt del coll hi ha força vehicles aparcats.  Segons el mapa, hi ha d’haver un pantà a l’altra banda. 

Baixem un tros fins a veure’l. Hi ha una zona amb un refugi-restaurant i lavabos, d’on surten camins per a fer excursions. Està a petar de turismes, furgonetes i autocaravanes. 

Continuem baixant. Les aigües del pantà tenen un bonic color turquesa, però tot està atepeït de gent. Girem cua i ens quedem a una zona d’aparcament i pícnic, amb bones vistes sobre el llac. El sol pica. Despleguem 3-4 pams de toldo, just per ombrejar la finestra del menjador, i a l’ombra estem realment frescos. L’aire circula a 21ºC.

Fem una barbacoa amb les broquetes i salsitxetes que hem comprat avui al supermercat. Acompanyades d’un combinat de salses i de cerveses. I uns cafès Handpresso.

Mandregem una mica, trec en Knut a fer la croqueta al prat que tenim a sota, i quan el sol comença a baixar, pugem un altre cop carretera amunt.

Ens quedarem a fer nit a dalt del port, tenim 188.299 km. al compta-quilòmetres. Al principi ens aturem a un lloc amb bones vistes, però quedem força inclinats. Acabem anant a l’esplanada asfaltda, on estarem ben plans. 

Aquí a dalt, com és costum, no hi ha dades. De fet, avui ni tan sols tenim telefonia de veu.

Fem unes darreres fotos, amb les muntanyes vermellenques i el senyal de carretera que indica el punt més alt del coll.

En Knut sopa, nosaltres no. Fa poc que hem dinat, o berenat, o sopat (?). Però prenem cava o Coke segons el cas, mentres triem les millors fotos del dia i escric aquestes ratlles.

Apaguem tots els llums i mirem un moment les estrelles. Passat el primer minut, la vista s’hi acostuma i en veiem moltíssimes. L’ossa major era la primera que es veia, però després fins i tot es distingeix la Via Làctia.

Pijama d’hivern i cap al llit, a fora hi ha 9,4ºC.

Formatges: 29,41 €

Farmàcia; 23,70 €

Diesel: 188.252 km., 1,418 €/l, 45,01 €, 31,74 l

Supermercat 68,96 €

1,075 total views, 1 views today