8 – Val d’Isère, telefèric a Bellevarde

Cormet de Roselend – Aime-la-Plagne (106 km.)

Dissabte 11 agost.

En David es desperta a les 07:00 i hi ha 7,5ºC. Es torna a ficar al llit després d’afaitar-se i ens llevem a les 08:00. Hi ha 9’5ºC de temperatura exterior i el paradista de productes savoiards ja ha muntat la parada i ha engegat un moment el generador per a fer servir la màquina de tallar fiambre. De seguida l’atura i podrem esmorzar en silenci.

Desde les 07:00 no para d’arribar gent per anar a caminar.

Esmorzem amb tota la calma que inspira el paratge, tenim degustació dels fornatges afinats al túnel. I Cappuccino Starbucks.

El stress per aparcar on som nosaltres (que sense saber-ho som al començament d’un camí de muntanya) es palpa a l’ambient. Així es que ens movem 300 metres a l’altra esplanada i acabo de rentar els plats mentre en David passeja en Knut i fa unes fotos.

NOTA: Hi ha hagut carreres per ocupar el forat buit que hem deixat al moure’ns.

Fem unes fotos i aixequem el campament a les 10:45 amb 188.299 km. al compta- quilòmetres i 14,8ºC de temperatura.

Ens en tornem cap a Val d’Isère. Prèvia baixada de l’estreta carretera del port de muntanya on hem fet nit, i que fa que sigui una aventura gairebé cada cop que ens creuem amb algun vehicle. 

Ja a Val d’Isère, l’aparcament de l’altre dia està ple, deixem l’auto a l’àrea d’autocaravanes.

Agafem el telefèric que porta a Bellevarde, anomenat l’Olympique. Li fan unes festes a en Knut i quan anem a pagar, ens diuen que és de franc. No atinem a preguntar si és avui o tot l’estiu. Així és que pugem tots 3 sols a una enorme cabina amb seient per a 16 persones, amb suports al terra per a les BTTs.  El telefèric puja de pressa, de seguida tenim una preciosa vista de Val d’Isère, i poc després arribem a dalt.

No hi ha cap bar o restaurant a dalt (ens sembla estrany). Ens abriguem, hi bufa un aire fred. Fem unes fotos dels cims nevats que es veuen a la rodona i seiem a un banc a contemplar com baixen les BTTs per les pistes, que estan marcades de color verd o vermell segons el seu grau de dificultat. Com és normal, ens admirem del control de la bici que tenen els ciclistes. No hi ha com tenir hores de pràctica, en bici, esquís o el que convingui.

Baixem un altre cop en telefèric, ara compartim cabina amb un matrimoni gran.

En un tres i no res som a baix. Mentre ens traiem les capes de roba passa una família amb una nena enamorada dels bouviers de Berna (en té un de peluix) i es fa una foto amb en Knut, tota contenta.

Passem per davant d’un restaurant on fan fondues, ens en vindria de gust una. Però són les tres i acaben de tancar la cuina. El mateix ens diuen a un altre establiment. Així és que anem cap a l’autocaravana i ens fem una amanida ben grossa amb escarola, olives, seitó, i tomàquets cherry. I escalfem una truita de patates. Tot regat amb una cervesa artesana.

Tenim una hora tonta de nyonya. Moltes autos marxen de l’àrea. Per sort l’aire és fresc.

Cap a les set de la tarda fem un pensament i ens movem cap a Tignes Val Claret, demà volem agafar el Funival i pujar a la glacera de la Grande Motte.

Quan hi arribem, ens cau l’ànima als peus, les edificacions són molt massificades, i l’aparcament tambè. Ens sembla que som al Torremolinos de la neu. Baixo a peu a mirar els horaris: El Funival funciona, però el telefèric que fa el segon tram, per sobre la glacera, és tancat per obres de restauració. Així és que decidim marxar d’aquest formiguer, ens quedarem a alguna àrea que trobem en ruta camí de Courchevel.

Buscant alguna àrea anem a parar a les àrees de serveis de dos càmpings i també a un aparcament d’autobusos on justament ara hi ha … un circ ! (amb el camell i unes llames pasturant al jardinet…). 

Sembla que avui, de totes totes, no ens toca una pernocta xula. 

Es fa fosc, són quarts de deu, estem cansats i ja no tenim ganes de seguir buscant àrees. Li dic a en David que donem un tomb pel poble (Aime-la-Plagne), i veiem indicacions d’un aparcament de 100 places, darrera una bonica església que sembla romànica. Hi ha una altra auto aparcada … i auto crida auto. Ens hi instal.lem i al cap d’una estona encara n’arribarà una altra.

Passegem en Knut tots plegats, veiem una torra fortalesa que està il.luminada i documentada amb uns panells, i tornem a l’auto on sopem una mica de paté i poca cosa més.

Triem les fotos, acabo d’escriure aquestes línies, amb 188.405 km. al compta-quilòmetres i 18,7ºC de temperatura exterior a gairebé les 12 de la nit.

Postals i segells: 10,20 €

Ampolla vi negre: 8,50 €

Diesel 188.390 km., 19,37 l, 1,419 €/l, 27,49 €

996 total views, 1 views today