6 – Pluja i agradable sorpresa a Bonneval sur Tarentaise

Coll de l’Iseran – Bonneval sur Tarentaise (98 km.)

Dijous 9 agost

Ens llevem a les  08:15, a fora hi ha 8º C. Fa sol.

Ens empastifem d’Aloe Vera, tots dos tenim la cara vermella del sol d’ahïr, però en David molt més, i no es troba del tot fi. Amb un Espidifen millora força.

Trec un moment en Knut a fer un tomb i esmorzem. 

Torrem el pa, serà més fàcil sucar-lo amb tomàquet d’amanir (el de sucar ja s’havia acabat ahïr). Com a novetat per a esmorzar tenim formatge Beaufort de la cooperativa que vam visitar, i pernil dolç comprat aquí. No entendré mai que a casa no pugui trobar un pernil dolç com aquest, amb gust de carn. Allà tots són pastarada premsada…

Petita passejada abans d’aixecar el campament. Sortim a les 11:22 , estem a 13,2º C, tenim 188.111 Km. al marcador.

La baixada del coll la fem amb moltes motos i bicis que pugen i baixen. 

Veiem una nova modalitat de negoci: uns fotògrafs que tenen una pàgina web (que anuncien a unes pancartes col.locades a alguns revolts): ells fan fotos als ciclistes i suposem que les deuen posar a la venda a la pàgina web, de forma semblant a les fotos que fan a algunes atraccions de parcs com Disney o Port Aventura.

Arribem a Val d’Isere i veiem una farmàcia oberta. Buscant aparcament acabem a peu del telefèric que volíem agafar avui, cap al Rocher de Bellevarde. 

Primer, però estem una estona connectats al 4G. Hem estat 34 hores sense dades. Jo tinc un parell d’etapes del blog per a publicar, i en David té un tema de feina per resoldre.

Després anem cap al telefèric. Una pissarra avisa que per raó del vent, poden aturar la instal.lació en qualsevol moment. No ens deixen pujar, els vianants ara tenim l’accés tancat. Només poden pujar aquelles persones que porten bicicleta de muntanya, que poden baixar pels seus propis medis, fins i tot si tanca la instal.lació.

De fet, fa estona que el dia és gris i lleig, i ara mateix es posa a ploure.

Li posem l’impermeable a en Knut i continuem buscant la farmàcia, però desistim. Quedarem molls com ànecs i de totes formes ja la deuen haver tancat.

Tornem a l’autocaravana i decidim què farem els propers dies. La meteo ja havia advertit de pluges avui i demà com a final de l’episodi canicular dels darrers dies. Mirant com tenim el tema de formatgeries, veig que els divendres (demà!) a les 10:00 hi ha visita guiada a unes caves-cova-túnel on afinen formatges, per tant marxem cap allà i deixem pendents les 3 visites muntanyenques per quan millori el temps. Prenem nota d’aquest aparcament per quan tornem.

Per cert, passem per davant de la farmàcia i efectivament ja l’han tancada.

Arribem poc abans de les 17:00 a Les Caves d’Affinage de Savoie,  a Rognaix. Continua plovent sense parar. Entro a la botiga i compro dos trossets de formatge afinats al seu túnel (que visitarem demà), són un formatge blau de cabra i un «Tomme au foin». I uns vins negre i blanc.

El noi de la botiga nota el meu evident accent estranger i em pregunta d’on sóc. Li dic catalana i em diu «espanyola»… i a l’acte tots dos diem alhora «no, espanyola no !». I em demana disculpes. Pas mal…

Busquem una àrea d’autocaravanes propera, que tingui verd, i anem a espetegar a 13 km. de les caves. Hi arribem amb 188.209 km., al marcador i aproximadament són les 17:30.

Tot seguit degustem els formatges acabats de comprar. És un sopar a l’hora del berenar, però volem anar agafant el ritme horari del país.

Anem a fer un tomb i conversem amb el veí de l’autocaravana del davant. Matrícula espanyola. De seguida ens deixa clar que no és espanyol sino canadenc. En David li diu que nosaltres tampoc no ho som: som catalans. De fet ell és holandès, criat a Toronto (Canadà), però fa 30 anys que viu a Espanya (Alacant). Parlant de diferents països visitats, acaba dient-nos que no estava per la causa catalana fins que va veure el que va passar l’1 d’octubre. Va quedar molt impressionat que Brussel.les no diés res. Li dono una de les targetes petites que porto on explica el perquè dels llaços grocs i em demana si tinc un llaç. Oi tant ¡ Li dono el que porto a la samarreta. Jo porto el rotlle de llaç groc i una caixa d’imperdibles per anar fent-ne més. 

Tirem carretera amunt per a visitar el petit poblet que ens queda just a sobre, Bonneval sur Tarentaise. Ha parat de ploure, s’estan obrint els núvols, i es veuen, allà lluny, unes puntetes de cims nevats. El poble és petit, té algunes cases molt cuidades, amb flors als balcons i hortets i la llenya molt ben posada, és una molt agradable sorpresa. No ens ho esperàvem i ens ha encantat.

Tornem a l’autocaravana, ha refrescat força, ja hi ha 14ºC a fora  mentre acabo d’escriure aquest diari de ruta.

Ens preparem per anar a dormir d’hora, que demà ens volem llevar d’hora i dutxar-nos abans de visitar les caves. Ens creuem uns quants whats amb les filles, a aquesta hora tots coincidim i ens expliquem les batalles i anècdotes.

Formatges i vins: 20,27 €

1,126 total views, 2 views today