Diumenge 6 d’Agost

Avui anem d’hora, volem aprofitar el vespre a París. Ens llevem a les 06:30. A fora de l’autocaravana hi ha 14ºC i a dins, 17. Ha parat de ploure i hem dormit millor que a casa, on les 3 darreres nits ha fet una calor terrible. Els gossos no han panteixat en tota la nit, tot ha estat calma i silenci.

En David i jo ens posem pantaló llarg (quines ganes que en teníem!), esmorzem un Kaiku i engeguem el motor, avui sense visitar el magnífic recinte emmurallat de La Couvertoirade, que ja coneixem d’altres vegades.

La barrera de l’aparcament s’aixeca tota sola tan bon punt ens hi atansem, i per a la nostra sorpresa, no paguem. De fet, després rumiem que el caixer per a pagar el tiquet és un tros enllà, camí del poble, i ni tan sols havíem atinat a anar-hi. Sortim a les 7:35, amb 172.144 km al compta-kilòmetres, i 14,2ºC de temperatura exterior.

De vegades prenem nota d’indrets que veiem tot passant en ruta, per si mai hi volem fer cap, i prop de la sortida 40, corresponent a La Canourgue, hi ha un castell que pinta molt bé. Cap a la llibreta!

El primer tram de conducció el fem submergits dins la boira, i el paisatge, força pelat, ens recorda la zona de Morella, on ens agrada anar de visita, de tant en tant. Conduïm molt tranquils, hi ha poc trànsit. Sortim de l’autopista per reomplir el dipòsit de dièsel.

Creuem el llarg i impressionant viaducte de Millau, de peatge. Ens falla la targeta de crèdit, esperem que no sigui res transcendent. Spoiler: per sort, no.

A l’àrea de Lozère fem canvi de conductor. En David es posa al volant.

Tímidament va sortint el sol. La temperatura va pujant dels 14 als 17ºC.

La carretera té moltes pujades i baixades al voltant dels 700-800 i fins i tot 1100 metres d’alçada sobre el nivell del mar. És una autopista força distreta.

La Xènia ens fa uns entrepans de pernil, delicatessen!. Ens els mengem en ruta, són les 11:00 i ens falten 444 km. per arribar a París.

Aquest viatge el volem concentrar a les illes Lofoten, es un destí llunyà i no voldríem invertir massa dies en ruta. Només disposem de 3 setmanes de vacances. Tot i així, vaig oferir a les noies de fer una etapa pel camí, i van triar París. Així és que ens hi estarem tot un dia (i dues nits).

Quan li anàvem donant forma a tot plegat, ens va semblar de fer una passejada en Bateau Mouche pel Sena, al capvespre, la primera nit. És un agradable record que tinc de la meva primera visita (essent jo una adolescent) a París, i em feia gràcia reviure-ho amb les noies. També he comprat entrades per anar a l’espectacle del Moulin Rouge, la segona nit. Un programa intens per fer amb gossos. Ens hauria obligat a anar a l’autocaravana a deixar-los, abans de fer cap a l’espectacle. A més, és una època molt calorosa, tant per a moure’ns amb ells a peu per la ciutat, com per a deixar-los sols gaire estona a l’autocaravana. Ells ja han fet de turistes per Viena, Amsterdam i altres grans ciutats, però a un altre ritme. Així és que els he buscat un cuidador que se’n faci càrrec durant l’estada parisenca.

Tenim reserva al càmping Bois de Boulogne, ben comunicat per a quan calgui tornar-hi, ja entrada la nit.

Pel que fa al cuidador de gossos, el vaig contactar fa temps via l’App DogBuddy. En el moment d’escriure aquest relat, l’App es diu Rover. Vaig buscar algú que no tingués gos propi (per tal d’evitar possibles conflictes), a qui no li importés cuidar-se de gossos grossos, que estès disponible per aquestes dates, i que hagués obtingut bons comentaris d’altres propietaris, ja que això sempre ofereix un mínim de confiança per un tema delicat com deixar els peluts en mans alienes. I donades les dimensions de París, també vaig mirar que no fos massa lluny del càmping, per evitar gastar molt de temps en desplaçaments per una ciutat on sempre hem trobat importants retencions quan l’hem creuat en ruta. Tot plegat ens va portar a contactar amb en Thomas.

Així és que cap al migdia, en vista de les previsions que ens està oferint el Tom Tom, truco en Thomas i li pregunto si li podem portar els gossos a les 17.30 enlloc de ser-hi a les 19.00, tal com havíem quedat fa setmanes. Afortunadament em diu que sí, que ja es reorganitzarà la tarda.

Ens trobem amb una retenció que no es belluga i li demanem al Tom Tom que ens busqui una via alternativa. Aquesta vegada ho fa molt bé. Travessem la campinya francesa seguits d’una legió d’Audis negres, suposem que parisencs, amb cofre al sostre i els llums encesos. Semblem una comitiva presidencial d’una sèrie “B”, rodant per entre mig de camps, granges i vaques. Re entrem a l’A71 a 380 km de París. Amb tràfic fluid.

Cadascú menja el que pot en ruta: grissini, amanida o macarrons.

Quan parem per fer un altre canvi de torn de conducció, aprofito per a pentinar els gossos, per tal que facin força goig quan arribem a casa d’en Thomas.

Al darrer peatge la màquina no ens llegeix el tiquet de l’autopista, i hem de cantar-ne la numeració per l’intèrfon. L’incident ens reté uns 5 minuts aturats al peatge. Pocs cotxes de darrera nostre fan sonar el clàxon, són força pacients.

L’entrada a París avui no és gens complicada, i sense creure’ns-ho, apareixem amb els gossos puntualment a casa en Thomas a les 17:30!. Ens aturem al xamfrà, i la Xènia i jo ens endinsem a peu, amb els peluts, per l’estret carreró buscant l’adreça que hem apuntat. Fetes les presentacions i explicacions adients sobre la dieta i els costums dels peluts, els deixem instal·lats. Gairebé li ocupen mig menjador del seu molt petit apartament, però ell no sembla gens atabalat. De fet, sovint explico que són gossos “Velcro”: Viuen al metre quadrat de l’amo, tant hi fa quants metres quadrats addicionals tingui la casa.

Degut a unes obres al “perifèric”, hem de sortir-ne per un lloc diferent al previst i fem una volta d’uns 11 km. extra per a arribar al càmping. El procés d’entrada és àgil, ens assignen la parcel.la i després passem per recepció a comprar bitllets per la navette, i també aprofitem per comprar quatre coses al supermercat. Ens han descomptat l’import de la reserva corresponent als gossos, ja que finalment no els portem al càmping.

Agafem la navette a les 19:15 i després el metro, on comprem bitllets per a 24 hores. Després dels pertinents transbordaments, acabem arribant al Pont d’Aime una mica massa d’hora per al passeig en Bateau Mouche. Al pont hi ha un monument a la flama de la llibertat (és una rèplica exacta de la flama de l’Estàtua de la Llibertat), amb un memorial: El túnel que hi circula per sota és on es va estavellar fatalment el cotxe on anava Lady Diana de Gal·les.

Fem temps, i ens apropem a peu a la torre Eiffel. Les noies repassen les moltes botigues de records, tot buscant una dessuadora de París que no acaben de trobar.

Embarquem a un dels “Bateaux Parisins”, és la companyia que ens queda més a prop.

Agafem de ple l’hora del capvespre, amb unes condicions de llum terribles per a la fotografia, però precioses per a contemplar i gaudir de l’espectacle i de la lluna plena. Hi ha molta vida a les ribes del Seine, molta gent de pícnic. Estem embadalits. Passem pel costat de Notre Dame i per sota de nombrosos ponts il·luminats. La torre Eiffel de tant en tant llueix llums de pampalluga durant uns minuts. El vaixell dona la volta a l’estàtua de la llibertat, rèplica de la novaiorquesa, i arribem a la fi del trajecte.

Ens atansem fins a Trocadero, i després de fer encara unes quantes fotos més de la Torre Eiffel, agafem el metro: L9 i L1. I tot seguit, la navette del càmping, que aquest cop paguem a bord, en efectiu.

Arribem al càmping cap a les 24:00, escric aquestes línies i ens n’anem a dormir. Les zetes no triguen en inundar l’ambient.

Despeses i coordenades

Diesel: km. 172799, 1,212 €/l, 50,59 l, 61,32 €

Km. 173092, 1,199 €/l, 39,49 l, 47,35 €

Peatges: 15,10 + 4 + 3,30 + 49 € = 71,4 €

Navette: 8 + 8 € =16 €

Càmping: 158,24-9,20 € = 149,04 €

Supermercat: 13,40 €

Bateaux Parisiens: 60 €

Metro 24 hores: 48 €

2 crêpes: 10 €

Càmping Bois de Boulogne: 48.86888,2.23491

1,266 total views, 1 views today