3 – Coll de Galibier

La Grave – Coll de Galibier, 23 km

Dilluns 6 agost

Ens llevem a les 8.54, amb 15,3ºC de temperatura exterior. Ens desperta un operari que ha de moure els sacs al costat d’on ens hem aparcat. Amb una rialla ens diu que ha de venir l’helicòpter. Ens havíem imaginat que podríem fer nosa a l’amo dels sacs, al ser laborable, així és que amb les lleganyes posades i els llençols enganxats, ens movem 15 metres en línia recta i ja quedem ben aparcats al mateix lloc que érem ahir.

Potser aprofitem l’avinentesa per a llevar-nos.

Fa fresca, aquesta nit ha plogut, tot i que com és habitual, no me n’he enterat.

De seguida sentim el soroll d’helicòpter. Va uns metres més amunt, va fent viatges recollint material.

L’edifici del costat dels sacs és uns guarderia, i cada vegada que ve l’helicòpter els nens petits corren a aplegar-se amb el nas enganxat a la finestra. Fan molta gràcia.

Ara si, toquen dutxes. I quan en David s’està dutxant ve un operari s demanar-me que tanqui les finestres. Ara l’helicòpter si que ve a recollir material ben a prop nostre, als sacs del darrera. Fa tan soroll i vent que suposem que alguna vegada es deu haver arrancat alguna finestra.

Dutxats i esmorzats, sortim a visitar el poble de La Grave. 

Fa una calorada. Recorrem el carrer principal, pel que passa la carretera, agafem alguna informaciò a l’oficina de turisme, on veiem la previsió meteorològica: la canícula encara ha de durar fins dimecres. Després toquen pluges dijous i divendres. Hi ha un parell de botigues de formatges, però com que volem anar a unes quantes formatgeries i la nevera va molt plena, preferim esperar a comprar-los a una granja. 

Quan s’acaba el poble, tornem pel carrer de dalt, passem pel costat de la piscina d’un hotel, buida, i amb l’aigua calefactada per radiadors negres. Quines ganes fan de ficar-s’hi !

Un altre cop a l’auotocaravana, posem romb al Coll de Lautaret. 

Sortim amb 187.988 km al marcador.

Mentre l’anem pujant, deixem a sota nostre una vall que fa molt bona pinta, amb el riu glacial al mig, un càmping i un aparcament amb algunes autocaravanes. Mirant al mapa, semblen les immediacions de la població de Le Pied du Col.

Un cop dalt del coll, no ens hi aturem, tot i que havíem llegit que hi havia el “Jardin Alpin de Lautaret”. El coll de muntanya és atepeït de gent, sembla el mercat de Calaf.

Així és que continuem cap al Coll de Galibier, l’aproximació ens ofereix molt bones vistes del cim del mateix nom. Ens aturem a fer unes fotos.

Quan encara falten les darreres paelles per arribar a dalt, hi ha un bar amb una explanada on hi ha unes quantes autocaravanes aparcades. Ens hi aturem i anem a fer un tomb, però alguna de les coses que venen a la botiga de souvenirs del bar, no sé si les pells de xai, li fan por a en Knut. No s’hi vol apropar de cap de les maneres i vol marxar. Marxem doncs.

En aquest punt es pot triar entre passar per un curiós túnel amb porta i semàfor regulador del tràfic (per fer drecera) o bé per la carretera de muntanya, amb les darreres paelles. Pugem fins al coll (clar!). 

No ens fiquem a l’aparcament, que està força ple de cotxes  i pot resultar complicat amb l’autocaravana, i ens aturem al voral, una mica més endavant. 

Baixem de l’autocaravana de presset, ja estan començant a caure les primeres gotes i el cel és ben negre. Les vistes d’ambdós cantons són immillorables, amb les paelles de la carretera i els cims alpins. Fem fotos sota la pluja.

El coll de Galibier ens sembla un port de muntanya tant o més xulo que el Grossglockner, sense massa turisme. Un dels més impressionants que recordem. Carregat de raconades on pernoctar ben sol.

Hi circulen grups de (cutiosament solen ser tres) cotxes fent carreres , com aea BMWs, Porsche i barquetes (triplaces de xarreres). També és paradís de motociclistes amb la càmera GoPro al casc (la carretera s’ho mereix) i valents i esforçats ciclistes.

La carretera té contenidors de deixalla per als ciclistes, no en va és tram del Tour de França i deu ser lloc de referència per als amants de la bici.

Sàtisfets amb el que hem vist, en David té ganes de fer nit per aquests paratges. Baixem una mica en direcció Valloire, i ens aturem a un indet anomenat “Les Granges”. Hi ha una botiga-cooperativa de formatge, “Fromagerie Coopérative de la Vallée des Arves”. 

Ells fan Beaufort i també venen Tomme fet a Valloire.  Comprem algunes coses i els preguntem si ens podem quedar a passar nit a l’aparcament. Cap problema, ens diuen. Està plovent i ens pregunten si tindrem por dels llamps. 

Ens entaulem amb la llonganissa de ceps, el Tomme, i la darrera cervesa noruega (molt suau, 2,5%) i la primera cervesa Galibier (molt més forta, una Matchut Ipa del 6%, feta amb aigua de la glacera).

Aquí no tenim dades ni telefonia de veu. Hi ha un raconet de l’autocaravana on hi ha senyal, de vegades. Aconseguim parlar amb l’Aina, però no amb la Xènia. Li demanem a l’Aina que parli amb la Xènia de part nostra.

Li donem el sopar a en Knut, i li faig la cura (com cada dia), a més de posar-li coliri als ulls. Com a premi li dono uns llardons que havia comprat a Centelles. Quan veu el coliri i els llardons ve corrent i s’ho deixa fer tot. És un àngel.

Para de ploure, la temperatura ha caigut en picat. Aprofito la pausa per a pentinar en Knut (li cau molt de pèl de la capa de sota), i fem unes darreres fotos d’aquest lloc. Surt una ullada de sol i les muntanyes es tenyeixen de taronja. Moment foto.

Escric aquestes línies mentre es va fent fosc. Avui volem anar a dormir d’hora i demà llevar-nos més d’hora, a veure si enganxem el ritme amb els horaris francesos.

A les 21:26 tenim 12,1ºC a fora i 17,1ºC a dintre. Comencem les rutines d’anar a dormir, contents per haver pogut fugir dels 40ºC de casa. Dormim amb el pijama d’hivern.

Formatge (Tomme madur + saucisson cêpes+ 2 birres Galibier + melmelada de mores silvestres) = 21,50 €1

1,857 total views, 1 views today