2 – La Grave, primeres glaceres

Diumenge 5 agost

Ens llevem gairebé a les 9, a fora hi ha 17,9ºC. Hem dormit molt bé, ara comencem a notar el sol a fora, tot i que l’autocaravana està fresca.

Trec en Knut a fer un pis i veig la meravela de paisatge on som, i hi ha un telefèric i funciona!

Esmorzem pa amb tomàquet. La llonganissa ha perdut molt de greix degut a la calor i costa de rosegar de tan seca. Millor, és com ens agrada més!

Mirem el mapa de la zona, de moment avui anirem a la glacera de La Meije.

Agafem bitllet amb visita a la cova de gel. Les cistelles es belluguen en grups de 4 cistelles i són de 6 persones cadascuna, tot i que nosaltres tres pugem tots sols a una. A més de porta-esquís, a les cistelles hi ha porta-bicis, al nostre grup (a la cistella de sota) n’hi va una. Hi fa molta calor, a dins. Sort que a fora l’aire és fresc. 

Hem de canviar de cistella a una estació intermitja per tal d’agafar la que puja a 3.200 m. Hi ha alguns punts on les cistelles s’aturen, dues vegades a cada trajecte, suposem que deu ser el moment en el que un altre grup de 4 cistelles deu estar recollint passatge a les estacions inferior i superior. Al segon tram anem per sobre de la glacera i la morrena, que són impressionants, quantes pedres que van baixant, surant sobre un lent riu de gel!

Un cop a dalt, la meteo és molt variable, hi arribem amb sol i calor. De seguida surten uns quants núvols i fem fotos, algunes amb sol i algunes sense. La vista és impressionant i nítida. Es veu el cim del Galibier (entre nosaltres i Valloire) i uns quants altres cims. I unes quantes glaceres. 

Anem fins la cova de gel, quedem parats quan el vigilant ens diu que hi podem entrar amb en Knut. És força llarga, té ramificacions i escultures il.luminades. Hi ha catifa de goma al terra per no relliscar. 

Quan sortim ens queden pocs minuts de sol.

No obstant, anem a la terrasa del bar i ens demanem dues cerveses de la zona (cervesa blanca alpina d’Alpe d’Huez) i un plat gros de «frites». A mig fer es posa a ploure i entrem a dins.

Podríem tornar a demanar unes birres, però em sembla més prudent començar a baixar, tot i l’estrèpit que se sent a la teulada, degut a la pluja. Amb una corredissa travessem del bar a l’estació del telefèric. I anem un alte cop avall, mentre som al telefèric para de ploure.

Passem per l’autocaravana a canviar alguna peça de vestimenta, volem anar a visitar el poble de La Grave. Però trona i al cap de poc es posa a ploure, així és que ens quedem a l’auto, picarem mentre fem temps. 

Esperant que demà faci millor temps, pensem que podem aprofitar per a dutxar-nos i sopar d’hora, podem fer una sopeta de galets, que gairebé fa fred i tot. Tampoc no funcionen les dades i no tenim gaire res més a fer. Però de sobte tenim 5 minuts de WhatsApp, suficients per saber que la Xènia necessita ajuda amb un bitllet d’avió que acaba de comprar. Canvi de plans, sort que no teníem l’olla al foc!. No ens funciona res, ni el mail,ni el navegador, i el Whats molt malament, o sigui que movem l’autocaravana cap al poble de La Grave, però ni van les dades ni trobem cap wifi.

Tirem carretera avall, fem proves canviant d’operadora i de sobte es fa la llum, tot torna a funcionar i recopilo la informació per a fer una trucada telefònica. I aquí estem, a un revolt de la carretera, escoltant musiqueta irlandesa i esperant que un operador quedi lliure. Molts minuts.  Vint-i-sis. Finalment el tema queda resolt, però.

Tornem a La Grave. Aquest cop ens aparquem de cara a les muntanyes. Sopem i fem un recull de les millors fotos de la jornada, sense haver descarregat encara les de la càmera grossa, i cap a dormir amb el soroll del riuet …

Telefèric La Grave inclosa cova de gel : 2x 28,50 €

Dinar: 20 €

1,320 total views, 1 views today